ESPANYA I ELS OUS DE FUSTA.

Enviat el 1 May 2011 per Piticueques.
Categories: Res pública.

En referència, als que creuen que imperiosament Espanya és una unitat de destí en l’Universal i que ajuntar-se quatre arreplegats, per pintar una figura de fusta, de negra, en lloc dels colorins de l’Arc de Sant martí, convé dir el que és en realitat, la pura i a vegades maleïda realitat.

Espanya! I que és Espanya? Hom pertany a un grup, a una sssociació, a un club, a un partit o a un sindicat, si al manco hi té un 70 o 80% d’afinitat, emperò quantes persones hi ha a l’estat espanyol, qu no hi tenen ni el 20 o el 30%, jo mateix, a mi em dóna el mateix, Espanya, que Portugal, que França, puc canviar demà mateix de nacionalitat. I com jo, quants? Quina és aquesta Espanya que necessita els ous penjats d’una figura de fusta, per reivindicar la seva unitat, tanmateix no n’hi ha de unitat, ni de sentiment de tenir una identitat única. Només és qüestió de temps la desintegració, el temps ho posarà tot en el seu lloc.

0 comentaris.

LA MISÈRIA, JA ÉS AQUÍ!!

Enviat el 14 February 2011 per Piticueques.
Categories: General, Res pública.

Fa pocs dies, una amiga meva , que està a l’atur, em va contar que l’havien cridada de l’oficina d’empleo per oferir-li un lloc de feina, fins aquí, tot correcte.

Es tractava de una feina en una oficina, situada a la milla d’or de la ciutat de Palma,  Jaume III, en horari de dematí de 9 a 2, fins aquí, tot correcte.

Li oferiren un sou brut anual de 8000 €, havia de fer tasques administratives, informàtiques, telefòniques i de regal, netejar l’oficina, fins aquí, que s’en vagin a prendre pel cul, explotadors de merda, però que s’han pensat aquests pocavergonyes, que s’ha pensat el govern, els sindicats, la mare que els va parir a tots, com es pot oferir mitjançant l’oficina d’empleo  un treball  que denigri i exploti a les persones.

L’hora de treball a aquesta amiga meva li hagués sortit a 6 € bruts, possiblement després d’imposts i SS a 5€. Aquesta amiga té fills, va a escola, deixar-los abans i que es quedin a dinar li suposa un cost addicional de 300 €, agafar l’autobús i berenar li suposen 5 € diaris, o sigui que a “grosso modo”, aniria fer feina cada dia, cinc hores per  poc més de 200 € al mes.

En quin Estat vivim? Qualsevol diria que en un estat europeu, jo en canvi pens, que vivim en un estat que ben aviat explotarà, un lloc on cada  dia veiem que hi ha gent que guanya 10 milions d’euros a l’any, fumbolistes, banquers, gent de la faràndula, intermediaris, vividors i en canvi s’ofereixen feines de moltes hores al mes a sous del segle XIX, això explotarà i no seré jo qui ho aturarà.

0 comentaris.