La llibreta d'en pirinenc! http://cat.bloctum.com/pirinenc Bloc de cabòries! Mon, 16 Apr 2007 19:05:25 +0000 http://wordpress.org/?v=2.9.2 en hourly 1 La política de residus fa aigües? http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/16/la-politica-de-residus-fa-aigues/ http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/16/la-politica-de-residus-fa-aigues/#comments Mon, 16 Apr 2007 18:45:25 +0000 pirinenc http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/16/la-politica-de-residus-fa-aigues/ De nou penjo un article que surt publicat a l’edició 104 de L’Accent. En aquesta ocasió versa sobre la política de residus a l’àrea metropolitana de Barcelona i es fa ressò de la lluita de la Plataforma Vallès Net que en un vídeo [per veure'l consultar article complet] que demostra el mal funcionament dels ecoparcs. Precisament, en l’edició del dia de l’Avui parla de la “reobertura” de l’Ecoparc I de la Zona Franca. Més enllà de gastar diners en la planta, el problema d’arrel ve de recollir la brossa orgànica i el rebuig en un mateix contenidor bicompartimentat. Al web de l’ajuntament de Barcelona diuen que van triar aquest model per estalviar emissions de diòxid de carboni. Quina barra no?

La Plataforma Vallès Net demostra el fracàs de la política de residus

L’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMMA) –administració responsable de la política de residus ha optat per la fórmula dels ecoparcs per poder tancar l’abocador del Garraf. La Plataforma Vallès Net ha demostrat el fracàs d’un model que falla en totes les seves fases: recollida, tractament i abocament.

El darrer dia de l’any 2006 el massís del Garraf va respirar una mica més tranquil. Després de més de 32 anys d’activitat es dipositava el contingut del darrer camió de brossa a l’abocador de la Vall d’en Joan. Ja el 1972, quan es va decidir que totes les deixalles de l’Àrea Metropolitana ocupessin aquest espai de 100 ha, les crítiques van ser molt fortes tant des d’àmbits cívics i ecologistes com científics per la seva localització en un espai d’interès natural i per la seva geologia càrstica que en facilitava les pèrdues. Fins al 2006 el paratge ha rebut 25 milions de tones d’escombraries i ha esdevingut l’abocador més gran de l’Estat espanyol.

El nou model: els ecoparcs

El tancament definitiu de l’abocador del Garraf s’ha fet esperar molt ja que s’han realitzat successives ampliacions com la de 1995 que el TSJC va declarar il·legal. Per canviar de model l’EMMA va decidir apostar pels ecoparcs –denominació que no té res a veure amb les deixalleries del País Valencià–. Es tracta de macroplantes que tenen tres línies: compostar i metanitzar –per convertir en biogàs– la fracció orgànica de la brossa; i minimitzar el volum que ocupa el rebuig. Com a funció principal tractar la fracció orgànica de la brossa i metanitzar-la per convertir-la en biogàs. Aquesta fracció s’empaqueten en bales que cal dipositar a “espais controlats”.

A l’àrea de Barcelona hi ha tres plantes: Zona Franca, el Besòs i Montcada ; i una quarta en construcció al costat de l’abocador de Can Mata, al municipi dels Hostalets de Pierola (l’Anoia). El de Montcada, situat a menys d’un quilòmetre de les poblacions de Ripollet i Santa Perpètua de la Mogoda (el Vallès Occidental) ha centrat la lluita de la Plataforma Vallès Net des de l’any 2000. Malgrat les desenes de mobilitzacions i les més de 13.000 firmes en contra, l’any 2004 es va inaugurar. Posteriorment, la Plataforma ha continuat la seva tasca per demostrar el fracàs del model ecoparc.

La mobilització la va voler aturar l’alcalde de Ripollet, el socialista Juan Parralejo, que va interposar una demanda a dos portaveus de la Plataforma. L’acusació per sedició, atemptat a l’autoritat i desordres públics ha estat finalment arxivada fa dos mesos.

Punts crítics del model

El model té tres punts crítics: la recollida, el tractament i el posterior abocament. El primer és com es recull la matèria orgànica. En el cas del municipi de Barcelona –principal “client” dels ecoparcs– encara avui hi ha diversos districtes que no compten amb contenidors de recollida malgrat que la Llei obligava a tenir-los l’estiu de 1999. D’altra banda, el model triat, el denominat “contenidor bicompartimentat” provoca que la fracció orgànica i rebuig es barregin de manera molt fàcil i tiri per terra l’esforç dels ciutadans.

Amb tota aquesta situació, i segons dades de l’Agència Catalana de Residus (ACR), de les bosses provinents de la recollida selectiva de matèria orgànica, vora el 40% del seu contingut són impropis, és a dir, residus no orgànics. Aquest fet pràcticament n’impossibilita la seva comercialització. Eduardo Jiménez considera que “actualment el compost només s’utilitza en restauracions paisatgístiques ja que no el vol comprar ningú”.

En la frase de tractament és on s’han centrat les denúncies de la Plataforma Vallès Net (PVN). En un vídeo que han elaborat –i que es pot visualitzar a la xarxa– demostren que el tractament dels residus és inexistent. L’elevat percentatge d’impropis i l’excessiu volum de deixalles han provocat l’aturada dels sistemes de metanització. Es tracta d’uns grans aparells –els digestors– que transformen la matèria orgànica en biogàs i que en els dos ecoparcs que han visitat clandestinament –Zona Franca i Montcada– estan parats.

D’aquesta manera, a la pràctica, només funciona la línia de rebuig. Els residus entren en un camió i no reben cap mena de tractament. Tan sols es compacten, s’embalen i es carreguen en un altre camió. Aquest fet converteix, segons la PVN, “les plantes de tractament en simples punts de transferència” i “donen la raó a aquells que des de l’any 2000 consideràvem el sistema un fracàs”.

On es dipositen les bales dels ecoparcs?

A priori el sistema havia de permetre que el volum de residus que entren a un ecoparc sigui molt superior al de sortida ja que la matèria orgànica es reconvertia en compost i en biogàs. Només calia localitzar abocadors de dimensions molt menors al del Garraf per dipositar les bales de la fracció rebuig. L’objectiu de l’EMMA era reomplir la pedrera Berta –situada a la serra de Collserola al municipi del Papiol– amb els residus [veure la foto]. El TSJC a causa d’una denúncia d’entitats ecologistes va declarar nul l’intent de canviar el Pla especial d’ordenació i protecció del Parc natural de Collserola per permetre el dipòsit de residus urbans.

Actualment, un dels espais que s’utilitza per dipositar bales procedents dels ecoparcs és l’antiga pedrera de la Vallençana (Badalona). On, precisament, activistes de la PVN van comprovar que el contingut de les bales presentava un percentatge elevadíssim de matèria orgànica, fet que demostra que els residus no són tractats. Segons denuncien, l’objectiu de les administracions a mig termini és “valoritzar” els residus dels ecoparcs; a la pràctica suposaria incinerar-los en cimenteres i fons ceràmics. Eduardo Jiménez ha declarat a L’Accent que han pogut esbrinar que part dels residus no tractats s’envien fins a la població d’Elda (el Vinalopó Mitjà) exemple clar que el model ecoparc en cap cas és un model “de proximitat”. Era l’argument de les administracions per avalar-ne la sostenibilitat. Altres llocs on s’envien les bales o en alguns casos els residus compactats sense embalar són l’abocador de Coll Cardús o antigues pedreres del Garraf.

L’APUNT

Abocadors a “cop de decret”

En els darrers dies ha transcendit que la futura Llei de residus que impulsa l’Agència Catalana de Residus (ACR) podrà imposar abocadors, ecoparcs, incineradores o altres instal·lacions a “cop de decret”. D’aquesta manera, les plantes es construiran allà on fixi el nou Pla territorial sectorial i els municipis no hauran d’aprovar-ne la llicència. Així s’impedirà qualsevol procés de participació ciutadana i de control municipal segons fonts del GEPEC – EdC. En aquest sentit critiquen que la iniciativa del Departament de Medi Ambient i de l’ACR esdevingui un “retorn a l’absolutisme” i “suposi una passa enrere per un govern que, a priori, vol impulsar el Conveni d’Aarhus sobre participació pública”.

Des de les entitats membres de la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), han realitzat una crida al conjunt d’entitats cíviques i ambientals dels Països Catalans per alçar la veu contra aquesta mostra “d’absolutisme ambiental”. En aquest sentit proposen la retirada dels articles que fan referència a aquesta “agressió al procés de participació ciutadana i d’autonomia dels municipis” de l’avantprojecte de modificació de la Llei de residus.

En una línia similar, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, l’altra conselleria ecosocialista, preveu editar un “manual de bones pràctiques i un protocol” que guiïn “com dissenyar i desplegar” aquells projectes que generen resistència al territori. Per Joan Saura, cal superar la “cultura del no”; proposa transformar “l’aquí no” per “així sí”. Segons les paraules del conseller “ICV des del govern intenta mantenir-se al costat dels moviments socials i mirar de canalitzar les seves iniciatives”. Aquesta afirmació, per justificar la presència del partit al mateix temps en plataformes i al govern no pot amagar que molt sovint l’oposició va més enllà d’un projecte concret i fa referència als models i a les polítiques ambientals.

Un cas molt clar és el de la Plataforma Vallès Net que ha demostrat el fracàs de la política de residus a l’Àrea Metropolitana de Barcelona més enllà de dir “no” a l’ecoparc de Montcada o a denunciar la il·legal “restauració” amb bales de residus de la Pedrera Berta del Papiol.

]]>
http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/16/la-politica-de-residus-fa-aigues/feed/ 5
Mataró es mobilitza per salvar la farinera de Can Fàbregas http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/15/mataro-es-mobilitza-per-salvar-la-farinera-de-can-fabregas/ http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/15/mataro-es-mobilitza-per-salvar-la-farinera-de-can-fabregas/#comments Sun, 15 Apr 2007 17:47:20 +0000 pirinenc http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/15/mataro-es-mobilitza-per-salvar-la-farinera-de-can-fabregas/ Penjo una anotació d’un article que es publicarà a L’Accent 104 sobre la lluita de la Plataforma Salvem Can Fàbregas que pretén evitar l’enderroc d’una antiga farinera de Mataró amenaçada per la construcció d’un gran centre comercial del Corte Inglés.

Des d’aquí us animo a adherir-vos a la campanya per evitar que el tripartit mataroní es carregui aquest element del patrimoni industrial.

Les ciutats dels Països Catalans han viscut al llarg de les darrers dècades un procés de desindustrialització. Aquest fet ha situat el patrimoni industrial al centre d’operacions urbanístiques especulatives. Tanmateix també han estat protagonistes de campanyes ciutadanes per salvar aquests elements i aconseguir-ne un ús ciutadà. A Mataró (el Maresme), és el cas de la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt construïda l’any 1879 com a edifici de la Farinera Mataronesa.

El conjunt industrial de Can Fàbregas i de Caralt estava catalogat en el Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró (PEPAM) en el seu màxim nivell de protecció (“A”) i en els plans urbanístics també es considerava un edifici important a conservar. Tanmateix, el projecte de construcció del centre comercial “La Locomotora” –on s’hi instal·laria el Corte Inglés– va comportar que es passés del nivell “A” a l’autorització d’enderrocament prèvia documentació fotogràfica. L’empresa espanyola pretén comprar l’espai per 24 milions d’euros i construir un equipament comercial de 26.500 metres quadrats.

Mobilització ciutadana

Dies després de la votació secreta que va aprovar la descatalogació de la fàbrica, entitats com la Federació d’Associació de Veïns (FAVM) van considerar la decisió com “un atemptat al patrimoni de la ciutat”, la CUP mataronina per la seva banda va exigir que es reconsiderés la decisió i feu una crida a la mobilització ciutadana. En aquest sentit el 22 de gener es va constituir la Plataforma Salvem Can Fàbregas que té el suport d’associacions de veïns, de partits com la CUP i EUiA i col·lectius culturals.

La Plataforma ha impulsat la recollida d’al·legacions –se n van aconseguir 2.700– que es van entregar a l’Ajuntament i a la Generalitat. Es demana la recatalogació de l’espai, la seva rehabilitació i la seva utilització per usos públics o privats. Al carrer, les accions no es van fer esperar: xerrades sobre la importància del patrimoni, activitats infantils i una manifestació que va reunir a 600 veïns, és una de les més importants que es recorden a Mataró. L’èxit de l’acte ha fet “moure fitxa” al tripartit municipal, dies després l’alcalde comunicà que encarregarà un estudi per traslladar l’antiga fàbrica a un entorn proper. Aquesta “solució enginyeril” no és acceptada per la Plataforma que “defensa la integritat patrimonial a la ubicació original”. Per la CUP es tracta d’una autèntica “capgrossada surrealista” i demana la nul·litat de l’expedient que ha adjudicat l’espai al Corte Inglés –única empresa que s’ha presentat al concurs per adjudicar el centre comercial.

]]>
http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/15/mataro-es-mobilitza-per-salvar-la-farinera-de-can-fabregas/feed/ 2
Les llacunes temporànies: un hàbitat mediterrani fràgil i desconegut http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/12/les-llacunes-temporanies-un-habitat-mediterrani-fragil-i-desconegut/ http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/12/les-llacunes-temporanies-un-habitat-mediterrani-fragil-i-desconegut/#comments Thu, 12 Apr 2007 21:03:07 +0000 pirinenc http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/12/les-llacunes-temporanies-un-habitat-mediterrani-fragil-i-desconegut/ Penjo aquest article que em vam publicar recenment a Sostenible i que tracta de les llacunes temporànies, protagonistes d’un seminari realitzat els dies 19 i 20 de març a Banyoles.

Les llacunes temporànies són un dels hàbitats més interessants però al mateix temps desconeguts de la regió mediterrània. La seva posada en valor és un element necessari per a la seva conservació, així com el seu estudi i experimentació amb l’objectiu de fornir eines que en permetin una gestió activa i eficaç. En aquest sentit els projectes LIFE han estat fonamentals al nostre país no només per millorar-ne la gestió sinó per restaurar i, fins i tot, crear noves basses. Banyoles, on es desenvolupa un d’aquests projectes, ha acollit del 19 al 21 de març un simposi que ha recollit les experiències més interessants que s’han realitzat al conjunt de la Mediterrània occidental.

L’estany de Banyoles amb 112 ha de làmina d’aigua és el més gran i més conegut de Catalunya. En canvi, el conjunt de la seva conca lacustre i especialment les llacunes temporànies com la del Clot d’Espolla no ho són tant. En aquest sentit, un projecte LIFE iniciat el 2003 pretén donar a conèixer aquest tipus d’hàbitats i sobretot recuperar-ne de nous a partir de l’adquisició de terrenys. El cas de Banyoles és un exemple més del procés que segons Pere Bosch, president del Consorci de l’Estany, pretén ‘revertir la història’ i tornar a guanyar superfície de zones humides tan temporals com permanents. Precisament, el projecte LIFE ha suposat la creació d’aquest Consorci com a ens gestor de la conca lacustre amb la mirada posada cap a la futura declaració de Parc Natural. Aquest organisme, conjuntament amb la Universitat de Girona (UdG) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) han organitzat el Simposi científic sobre gestió i conservació de llacunes temporànies mediterrànies.

Les llacunes temporànies un hàbitat desconegut i poc valorat
Les llacunes temporànies mediterrànies es defineixen com aquelles zones humides amb una extensió menor a 10 ha i amb un règim d’inundació temporal. Aquests dos factors, l’escala i que gran part de l’any estiguin seques, les condiciona a ser poc valorades. Per Dani Boix, professor de la Universitat de Girona cal fer entendre a la societat que allò propi de la mediterrània és petit i temporal.

En aquest sentit malgrat que el context general de la percepció sobre les zones humides ha canviat molt ¿han passat de ser un espai indesitjable focus de mosquits i malalties a ser un element diferencial per aquells municipis i comarques que disposen d’aquests hàbitats- no succeeix el mateix amb les temporals. D’aquesta manera, pateixen amb major intensitat impactes com l’accés motoritzat incontrolat, l’abandonament de runa o directament la seva desaparició per no estar inventariades ja que no hi ha consciència que puguin tenir una elevada importància ecològica.

No en va, la Directiva Hàbitats les qualifica a la regió mediterrània com a prioritàries i en conseqüència els paratges de major interès han passat a formar part de la Xarxa Natura 2000. Precisament, el seu poc coneixement va suposar que fos un dels hàbitats que la Comissió Europea considerés que no havien estat ben representats en les primeres propostes. Finalment, s’han inclòs fins a 286 sistemes d’estanys temporanis que representen a la regió mediterrània unes 63.000 ha. Al seminari, s’ha mostrat una bona representació especialment al conjunt dels Països Catalans (Menorca, Alberes, la Garrotxa, Banyoles, Baix Ter, Mallorca i el País Valencià) però també a altres punts de la Mediterrània occidental: Estat espanyol, Itàlia, Estat francès, Portugal i el Marroc.

Cal destacar que les llacunes temporànies han estat un ecosistema tradicionalment molt lligat a l’acció antròpica i als seus usos tradicionals. Un cas paradigmàtic és el de Menorca, on les basses apareixen al costat de monuments talaiòtics i es considera que en alguns casos fins i tot van ser creades pels humans. Al llarg dels segles s’han usat com a abeuradors naturals del bestiar i precisament l’acció del pasturatge n’ha permès la conservació ja que s’eliminaven espècies vegetals colonitzadores. Aquesta relació simbiòtica es perd de manera progressiva, fet que obliga a realitzar-ne una gestió activa.

Es tracta, d’un ecosistema molt sensible als processos de canvi global. No només a les qüestions climàtiques ¿la distribució de les precipitacions afecta la seva funcionalitat i fins i tot l’existència¿, sinó a altres aspectes usos del sòl (abandonament de pastures extensives, utilització d’adobs i pesticides agrícoles, construcció d’infraestructures…) així com la invasió d’espècies vegetals al·lòctones.

Els projectes LIFE claus en la gestió i recuperació
El cofinançament per part de la Comissió Europea mitjançant el programa LIFE-Natura de projectes de gestió, restauració i creació de llacunes temporànies ha estat fonamental en el coneixement d’aquests hàbitats. En aquest sentit, s’han realitzat un total de 18 projectes, deu dels quals a l’Estat espanyol. En el simposi, es va comptar amb la presència de Patrick Grillas, de l’estació biològica de la Tour de Valat, impulsor d’un estudi per comparar l’efecte del règim hidròlogic, la pastura i la gestió de les comunitats vegetals en set llacunes franceses. El projecte ha esdevingut un exemple per la resta d’experiències mediterrànies.

En general, els projectes LIFE es poden classificar en dues grans tipologies. Per una banda, aquells que pretenen inventariar les zones humides i gestionar-les adequadament. És el cas del LIFE Basses que s’ha desenvolupat a l’illa de Menorca. Actualment s’han inventariat fins a 58 basses ¿algunes de les quals de pocs metres quadrats, els denominats concons¿ tot i que també s’ha pogut constatar mitjançant la fotointerpretació que al llarg dels darrers cinquanta anys n’han desaparegut un nombre significatiu. Una de les accions més interessants és la determinació de pràctiques agrícoles alternatives que frenin impactes derivats de l’ús de productes químics, del sobrepasturatge o del rec estival. També s’ha volgut determinar àrees on sigui possible eradicar la vegetació invasora i sobretot regular l’accés a aquests hàbitats tan sensibles. Òbviament, tot aquest tipus de mesures requereixen la complicitat social per ser efectives. En aquest sentit entre altres accions s’ha creat una bassa didàctica per tal de mostrar-ne el funcionament sense posar en perill la conservació a causa de la hiperfreqüentació.

La segona tipologia de projectes són els que es desenvolupen en zones on les llacunes temporànies han patit una disminució molt important i que per tant, es considera interessant crear-ne de noves. És el cas de Catalunya, i els dos principals exemples són al Baix Ter i a Banyoles. Es tracta de zones que al llarg dels segles s’han assecat i drenat per permetre usos agrícoles, urbans i turístics. Sovint però, el règim hidrològic natural ha dificultat aquests usos i els espais han restat poc productius. En els dos casos, mitjançant la compra de terrenys finançada per la Fundació Territori i Paisatge o la cessió d’usos, s’ha aconseguit la creació de noves llacunes que ocupen 30 i 10 ha respectivament.

La problemàtica de l’alliberament de fauna exòtica
Un dels principals impactes que afecten el conjunt de les zones humides és l’alliberament intencionat o accidental d’espècies exòtiques.

El cas de l’estany de Banyoles és paradigmàtic. L’investigador de la UdG Lluís Zamora va mostrar l’evolució històrica de la població de peixos. Fins al 1910, la població estava formada per cinc espècies autòctones: el barb, la bagra, la bavosa de riu, l’anguila i l’espinós; en canvi al llarg de les dècades des de les diverses administracions i fins i tot amb jornades populars ¿les denominades festes del peix¿ s’han alliberat espècies al·lòctones que han modificat totalment l’ecosistema. Actualment, s’identifiquen fins a 18 espècies de les quals tan sols tres són autòctones i amb abundàncies testimonials.

Un altre exemple és el de les tortugues. Les autòctones ¿de rierol i d’estany¿ s’han vist absolutament perjudicades per les denominades tortugues de Florida. Cal dir que en el cas de l’espècie més comuna es van arribar a importar fins a 900.000 individus anuals a l’Estat espanyol l’any 1998. En un estudi al delta del Llobregat s’ha constatat que les al·lòctones es reprodueixen el doble i aconsegueixen una major expansió tan territorial com a nivell d’abundàncies. D’altra banda, esdevenen factors de risc per a la transmissió de malalties com la salmonel·losi no només a les espècies autòctones sinó també als humans.

Un dels punts d’acord en el simposi va ser que l’eradicació sovint és inviable pel seu cost i que per tant cal intentar realitzar-ne un control. Es proposa per tant actuar en aquelles espècies que afectin el conjunt de l’ecosistema i només quan es tracti d’iniciatives que puguin tenir un mínim grau d’eficiència.

]]>
http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/12/les-llacunes-temporanies-un-habitat-mediterrani-fragil-i-desconegut/feed/ 0
Roma http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/10/roma/ http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/10/roma/#comments Tue, 10 Apr 2007 21:09:10 +0000 pirinenc http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/10/roma/

La llibreta ha estat molts dies inactiva i amb algunes anotacions al tinter. La “culpa”és que hem estat a Roma. Al llarg dels propers dies espero realitzar juntament amb na Guinedell un “especial” sobre la ciutat italiana: els temples i esglésies, les ruïnes, els caravaggios, els rafaels, l’AS Roma, els SPQR, els tramvies i altres transports…

De moment, i per anar fent boca, penjo una foto d’un dels indrets que més m’han agradat: el ponte i el castello de Sant’Angelo.

Per cert, aquesta anotació serveix per inaugurar la categoria “El món en fotos”, amb la qual intentaré fer un repàs de les voltes pel món que he anat fent al llarg dels darrers anys.

]]>
http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/04/10/roma/feed/ 5
Decreixement vs desenvolupament sostenible http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/30/decreixement-vs-desenvolupament-sostenible/ http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/30/decreixement-vs-desenvolupament-sostenible/#comments Fri, 30 Mar 2007 21:46:10 +0000 pirinenc http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/30/decreixement-vs-desenvolupament-sostenible/ Penjo un article que es publicarà en versió reduïda al número 103 de L’Accent i complet a La Fàbrica. Parla de la 20 Trobada d’entitats ecologistes i plataformes en defensa del territori dels Països Catalans que ha arribat dies després de les interessants jornades sobre el decreixement. La sensació -cada vegada més general- és que malgrat que totes les administracions han assumit el “desenvolupament sostenible” com a concepte, les agressions al territori no cessen… Serà el “decreixement” la solució als conflictes ambientals o la “tercera onada de l’ecologisme” fracassarà tal com ho ha fet la segona?

Els ecologistes dels Països Catalans fan un clam a favor del decreixement

La constatació que l’assumpció institucional del desenvolupament sostenible no ha suposat l’aturada de les agressions al territori ha suposat que els ecologistes dels Països Catalans hagin fet una aposta pel decreixement. És una de les principals conclusions de la 20a Trobada d’entitats ecologistes i plataformes en defensa del territori que es va celebrar els dies 23, 24 i 25 de març a Cerdanyola del Vallès.

La Trobada de Cerdanyola –organitzada per Salvem el Vallès, l’ADENC i Ecologistes de Catalunya– va reunir més de 300 participants procedents d’una seixantena de col·lectius en defensa del territori. Sandra Saura, membre de Salvem el Vallès, destaca la implicació creixent en aquest esdeveniment d’entitats de fora del Principat com el GOB, Acció Ecologista – Agró, l’Estació Biològica de l’Aiguabarreig o el col·lectiu nord-català “Non à la THT”.

El decreixement: nou paradigma ecologista

L’esdeveniment ha certificat el decreixement com el nou paradigma de l’ecologisme. De fet la Trobada ha arribat dies després de dos actes que han posat sobre la taula el que ha de ser el concepte clau de la “tercera onada de l’ecologisme”. Precisament, aquest fou el títol d’una xerrada celebrada dies abans per part de Joan Martínez Alier, reconegut economista ecològic de la Universitat Autònoma de Barcelona. D’altra banda, unes setmanes abans Barcelona també va ser escenari d’unes jornades organitzades per la recentment creada Entesa pel Decreixement on va destacar la intervenció de l’economista Sergi Latouche. Tant Latouche com Alier coincideixen amb la necessitat de “descolonitzar l’imaginari del desenvolupament sostenible” una vegada constatat el seu fracàs. El concepte de desenvolupament (o creixement) sostenible va ser creat per l’ex primera ministra noruega Bruntland el 1987 i ha esdevingut el protagonista de l’anomenada segona onada ambientalista.

En aquest sentit la Declaració del Vallès -manifest resultant de la Trobada- constata que malgrat que les institucions “han augmentat les referències retòriques al desenvolupament sostenible continuen les agressions generalitzades a causa de l’especulació i la planificació inadequada del territori”. En aquest sentit aposten pel decreixement com a camí per “garantir la conservació del territori dels Països Catalans privilegiat pels seus valors paisatgístics, naturals i culturals”.

Punts crítics

Els conflictes ambientals són tant diversos al nostre país que sovint és difícil destacar els punts crítics. La Declaració del Vallès n’assenyala alguns de concrets: transvassament Xuquer – Vinalopó, línia de Molt Alta Tensió (MAT)… però sobretot critica el fracàs de polítiques com la de residus, de mobilitat o energètica i en general la manca de planificació territorial i urbanística. Respecte si la situació ha canviat al Principat després de quatre anys de govern progressista Lluís Benejam, portaveu de Salvem l’Empordà, assenyala “l’avanç que ha suposat la redacció de plans directors i sectorials –malgrat importants mancances- però caldrà veure com s’apliquen i sobretot de quina manera els planejaments municipals s’hi adeqüen”. Algunes de les mancances són segons Sandra Saura l’incompliment de promeses del Pacte del Tinell com la redacció del Pla director de la Regió metropolitana o el de connexions biològiques. També destaca que malgrat la predisposició del Departament de Medi Ambient a escoltar els seus plantejaments, la sensació sovint és “que ens prenen el pèl ja que a l’hora de la veritat no s’ha retirat cap gran projecte agressiu amb el territori”.

Els reptes del moviment ecologista dels Països Catalans

“El moviment ecologista té dos reptes actualment: aconseguir que les institucions incorporin les demandes de la Declaració del Vallès i seguir lluitant de forma local per defensar el territori”. D’aquesta manera s’expressa Sandra Saura que al mateix temps es mostra esperançada i il·lusionada en la coordinació –difícil però possible- del moviment ecologista dels Països Catalans. Un fet que s’impulsa des de les trobades de plataformes de Figueres (2003) i Tortosa (2005).

En el treball local és important destacar el cas de Salvem l’Empordà, que segons Benejam ha esdevingut font d’inspiració i complicitat per la creació de noves entitats similars. La fórmula és clara: “bona base tècnica, bona difusió, accions directes no violentes i finançament per afrontar el vessant jurídic”. També destaca que “el canvi social només vindrà forçat per la pressió popular del carrer, no pas des d’estructures polítiques antigues”; en aquest sentit el camí és “avançar cap a estructures reals de participació que han de passar indefectiblement per restar poder als partits”.

]]>
http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/30/decreixement-vs-desenvolupament-sostenible/feed/ 2
I tant que patirem… http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/26/i-tant-que-patirem/ http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/26/i-tant-que-patirem/#comments Mon, 26 Mar 2007 19:01:00 +0000 pirinenc http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/26/i-tant-que-patirem/

Aviso que generalment els llibres mediàtics no m’han cridat massa l’atenció. Però com que no sóc un intel·lectual que debati sobre la trascendència de l’art en tertúlies acabo llegint la majoria de llibres d’aquest calibre que per atzars d’un “tió” o similars metodologies vénen a parar a les meves mans. És el cas d’Avui patirem del periodista (RAC-1, El Club, El 9 Esportiu) Joan Maria Pou. El llibre -cal dir-ho- ha estat publicat després de la victòria gloriosa a París. Avui patirem és d’aquell tipus de llibres prescindibles. Aquells que no justifiquen que els arbres de l’Amazònia vagin a terra per convertir-se en paper. És d’aquells llibres que no serien capaços d’ocupar un trajecte de Barcelona a Vic amb Renfe (i sense retards). Lletra 13,5; doble espai i un ús exagerat de majúscules són els elements estilístics que permeten endevinar que Joan Maria Pou -locutor de RAC1- li va costar més idear el mític “Eto’o, comme tu t’apelles” que redactar aquest llibre (amb o sense negre, valgui la broma fàcil). A més, una tercera part del llibre recull opinions de barcelonistes “de pro” amb l’agreujant que el senyor Pou ni tan sols unifica lingüísticament conceptes que surten en opinions consecutives amb grafies diferents. Vaja, un desastre… Segurament l’únic valor del llibre és reflexionar sobre el fet que l’afició del Barça, i especialment, el soci abonat en cap cas és la millor del món i de fet, és bastant lamentable. En aquest sentit, si algú no em demostra el contrari, és de les primeres vegades que veig que algú teoritza sobre el concepte tribunero, l’autèntic càncer del barcelonisme i que ja fa uns anys enrere els Pilseners -grup d’oi prescindible, com en general tot el subgènere musical- van retratara amb l’himne “Barça em pertany a mi“. Bé, i per posar una mica de salseta a l’assumpte; queda clar que amb aquest pseudo llibre Joan Maria Pou continuarà a anys lluny del Mestre.

Barça em pertany a mi

Barça em pertany a mi

Blaugrana és el color de la nostra sang

I el Barça a nosaltres pertany

L’orgull més gran que en aquest món jo mai tindré

El de ser català i culé

Barça em pertany a mi

No és del Núñez ni de quatre tribuneros

Què orgullós que estic de ser culé

Barça em pertany a mi

I quan el Barça jugui sigui allà on sigui

Nosaltres amb ell estarem

Sempre privant i amb un kanutu a la mà

No pararem mai d’animar

Van Gaal ves-te’n daquí!

]]>
http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/26/i-tant-que-patirem/feed/ 6
Banyoles (el Pla de l’Estany) http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/22/banyoles-el-pla-de-lestany/ http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/22/banyoles-el-pla-de-lestany/#comments Thu, 22 Mar 2007 17:02:57 +0000 pirinenc http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/22/banyoles-el-pla-de-lestany/ Inicio una categoria -que és un repte- la dels Països (fotogràfics) Catalans. Intentaré penjar al bloc una foto de cada comarca del nostre país… [això sí, podran ser fotos -sempre que siguin meves- "antigues"].

Banyoles (el Pla de l’Estany)

Per començar el Pla de l’Estany, una de les comarques més joves… I evidenment la foto és de l’Estany de Banyoles, el sistema lacustre més gran del Principat (tot i que ara tindrà un competidor a Ivars d’Urgell) i on hi viu el mític “monstre de Banyoles” (gran cançó). Ah, i qui no recorda el conflicte amb el bosquimà del Museu Darder… Déu n’hi do!

Per cert, quantes comarques hi ha als Països Catalans?

[clicar fotografia per veure-la completa; copyleft]

]]>
http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/22/banyoles-el-pla-de-lestany/feed/ 4
Homo homini lupus http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/18/homo-homini-lupus/ http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/18/homo-homini-lupus/#comments Sun, 18 Mar 2007 18:25:54 +0000 pirinenc http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/18/homo-homini-lupus/ Homo homini lupus és una locució llatina que significa “l’home és un llop per a l’home”. És originària de Plaute (Lupus est homo homini non homo) però qui la popularitzà va ser el filòsof anglès Hobbes.

La locució il·lustra clarament la meva darrera lectura, Els Llops de Francesc Puigpelat. Un llibre excel·lent, totalment recomanable. De fet les seves 460 pàgines m’han escurçat els trajectes en tren i fins i tot, en alguna ocasió, m’han fet desitjar alguna averia o retràs en els trens de RENFE o Ferrocarrils per poder allargar la lectura habitualment circumscrita als trajectes ferroviaris.

Els llops s’inicia amb la mort de Jaume Forné al Montsec. La investigació de l’assassinat farà retrocedir fins a cinc generacions de les famílies Llop i fins i tot a episodis històrics llunyans de les diverses civilitzacions que han passat per les comarques de Ponent. Amunt i avall de la història Els llops permeten conèixer des de l’època del pistolerisme a la Guerra Civil, de la República a les guerres del Marroc…

Les branques de la família Llop, es veuran abocades al tràgic destí d’un cognom amb reminiscències mitològiques i que més que ningú encarnen el sentit de la locució de Plaute. El pes del cognom es mostrarà generació rere generació, l’ADN marcarà unes relacions d’amor – odi que fluiran al llarg de la història com les aigües del Segre. El riu, serà un dels testimonis muts d’aquesta història que segons l’autor són en un 90% certs i documentats, això sí, sense relació amb cap família Llop real.

Només un “però”; en un punt del llibre se cita a un article publicat en un diari de Lleida per part del mateix autor… quin “autobombo”!

]]>
http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/18/homo-homini-lupus/feed/ 2
Visita a ca la Mayol http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/17/9/ http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/17/9/#comments Sat, 17 Mar 2007 12:58:07 +0000 pirinenc http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/17/9/ L’altre dia vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del llibre Catalunya estalvia aigua al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona.

A banda d’alguns aspectes del llibre més o menys interessants vull destacar dues coses. 1) El Saló de Cròniques pintat per Josep Maria Sert és un lloc impressionant. No he trobat per internet cap imatge però val molt la pena! 2) Tenir a prop meu la Mayol ja va justificar la meva presència a l’acte, quina gran tinent d’alcalde que tenim!

Per cert m’han publicat a Sostenible una notícia de l’acte que penjo a continuació per complir la voluntat que La llibreta esdevingui un arxiu dels meus articles.

Deixant la ironia i fent un parell de reflexions sobre el tema de l’aigua crec que cal dir un tema important. L’estudi demostra que els mecanismes d’estalvi d’aigua funcionen i permeten reduir el consum percentatges certament importants. Ara bé, cada vegada més tal com demostren estudis com el del David Saurí les tipologies d’edificació amb consums més elevats (casa unifamiliar, amb jardí de gespa i piscina >> american way of life) són les que creixen més. Per tant, la paradoxa de l’eficiència ens fa topar amb la realitat, som més eficients però com que consumim més no només no millorem sinó que empitjorem…

Ecologistes en Acció demostra la utilitat dels mecanismes d’estalvi d’aigua

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) acaba de publicar en el marc de la col·lecció “Documents de recerca” els resultats de la campanya “Catalunya estalvia aigua” impulsada per Ecologistes en Acció. El llibre es va presentar el passat 14 de març al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona en un acte presidit per Imma Mayol, tercera tinent d’alcalde. Referint-se a les autores -Elisenda Forés, Olga Torné i Judith Seubas-, Mayol va afirmar que “tan elles com Ecologistes en Acció han conjuminat el fet de plantejar una bona iniciativa, amb el rigor i amb una bona dosi de compromís”.

El treball impulsat per Ecologistes en Acció tenia tres grans objectius. D’una banda, sensibilitzar de la importància d’estalviar aigua en el consum domèstic; de l’altra, esbrinar la relació entre el consum d’aigua d’una llar i els diferents usos; i finalment, intentar quantificar l’estalvi derivat de la instal·lació de mecanismes com airejadors a les aixetes i contrapesos a la cadena dels sanitaris. Com a prova pilot, es va aplicar als municipis de Torredembarra, Santa Perpètua de la Mogoda i Barcelona; d’aquesta manera s’assegurava treballar amb les diverses tipologies d’edificació.

L’estalvi és possible
El treball de camp va consistir en visitar les llars dels tres municipis estudiats. A cada una es realitzava una enquesta per tal de determinar el consum d’aigua i discernir els diferents usos domèstics. D’altra banda, també es proposava la instal·lació dels mecanismes d’estalvi per avaluar-ne el seu funcionament. Es calcula que en total la informació la van rebre unes 12.000 persones i en uns 4.200 habitatges es va instal·lar els dispositius.
Com s’havia apuntat en altres estudis s’ha demostrat una relació directa entre consum d’aigua i el tipus d’habitatge, en aquest sentit destaca que les cases amb jardí –tipologia en creixement– gasten un 30% més. També es constata que proporcionalment les llars amb menys habitants consumeixen més, fet important per a la planificació hídrica en un context de canvi en els models familiars.
El projecte aporta llum a un dels grans dubtes casolans: rentar els plats a mà suposa una menor despesa d’aigua que fer-ho amb rentavaixelles. Tanmateix, segurament el resultat més xocant és atribuir un menor consum a aquelles llars que fan servir la banyera i no la dutxa.

Per Elisenda Forés, coautora de l’estudi, el seu principal valor és la quantificació empírica de la instal·lació de mecanismes d’estalvi respecte el consum total d’una llar. Els resultats òbviament varien segons la tipologia d’habitatge i en alguns casos pot arribar pràcticament al 20%. A nivell municipal el major estalvi es va donar a Torredembarra amb un 8%, fet que va suposar més de 90.000 m3 –volum equivalent al consum anual de 1.700 habitatges de la població–. Forés considera que realment les mesures d’estalvi són efectives, però alerta que sempre cal acompanyar-les amb campanyes de sensibilització.

Tendència positiva
Els resultats de l’estudi aporten un nou element per a l’optimisme ja que malgrat els problemes per a l’abastament que suposa la sequera i el creixement urbanístic és cert que en els darrers anys el consum domèstic tendeix a disminuir. Imma Mayol ho va exemplificar a la ciutat de Barcelona: en els darrers nou anys s’ha reduït en un 6%; mentre que altres usos com els serveis municipals o els parcs i jardins han rebaixat la seva despesa hídrica en un 19 i un 30% respectivament.
Adolf Martínez, gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), també aportà dades positives. En els darrers biennis a Catalunya s’ha aconseguit un estalvi d’entre el 3 i el 5%. Fins i tot, considera que si es realitzés un sobreesforç la disminució podria equivaler al volum d’aigua dessalada subministrada anualment per la futura planta del Prat de Llobregat. També va recordar que el gest “d’apagar l’aixeta” té una doble importància, la de garantir l’abastament però sobretot la de millorar la funcionalitat dels ecosistemes fluvials.

Reptes de futur
Judith Seubas, coautora del llibre, va aprofitar l’acte per anunciar que Ecologistes en Acció treballa per elaborar una guia que doni eines per al desenvolupament de campanyes d’estalvi a diversos nivells territorials. Per l’entitat ambientalista allò important ha estat demostrar que hi ha alternatives a la gestió de l’aigua. La iniciativa ha estat molt ben rebuda per Imma Mayol que considera imprescindible la implicació de les administracions locals en aquest tipus d’iniciatives.

]]>
http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/17/9/feed/ 0
Camí de sirga http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/11/cami-de-sirga/ http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/11/cami-de-sirga/#comments Sun, 11 Mar 2007 19:13:49 +0000 pirinenc http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/11/cami-de-sirga/

M’animo a comentar un dels llibres que he llegit a les darreres setmanes, de fet, des de les vacances nadalenques no he parat de llegir i aviat espero obrir una pàgina al bloc que reculli totes les lectures.

Camí de sirga de Jesús Moncada diuen que és un dels millors llibres de la literatura catalana contemporània, publicat el 1988 va acumular premis tant al nostre país com al país veí. I no m’ha decebut gens ni mica, al contrari, una gran obra que reconstrueix l’univers de l’antiga vila de Mequinensa des de l’any 1970 anegada pel panta de Riba-roja.

El títol del llibre fa referència al verb sirgar, el significat del qual desconeixia… Segons l’IEC és fer avançar (una embarcació) paral·lelament a la riba estirant des de terra amb la sirga. || intr. Navegar per acció de la sirga. | FIG. Trescar. I per acabar les definicions sirga és l’acció de sirgar; l’efecte. || Corda amb què s’estira una xarxa, una nau des de terra per fer-la avançar paral·lelament a la riba, etc. || Corda proveïda d’un plom, pedral, etc., en un extrem i d’un flotador a l’altre, unida a l’extrem d’un palangre per ajudar a calar-lo.

Mequinensa va esdevenir durant dècades una important població minera que vivia abocada a l’Ebre, tan abocada que al final les seves aigües la van colgar. El carbó i les altres mercaderies baixaven i pujaven per l’Ebre… i si per baixar podien aprofitar el corrent per pujar calia buscar altres recursos. En aquest sentit, apareixia el camí de sirga, per on primer els hómens i després els matxos arrossegaven amb cordes els llaguts. Actualment, els camins de sirga s’intenten recuperar com a atractius d’un nou turisme fluvial.

El que ja no serà recuperable són totes les històries que el pantà va colgar i que Jesús Moncada relata amb gran mestratge. Per cert, el pantà de Riba – roja no només va anegar Mequinsensa sinó que va trencar per sempre la navegabilitat del riu ja que no va construir cap sistema per superar la presa.

Moncada, un dels autors dels Països Catalans més traduïts, va ser veí de la Vila de Gràcia. Precisament, al nou ateneu independentista la Barraqueta, s’ha iniciat un projecte que l’homenatge, la llibreria Sirga.

Títol: Camí de sirga. Autor: Jesús Moncada Any de publicació: 1988
Sinopsi: Història de la vila de Mequinsensa a través dels seus habitants.
Localització: Mequinensa (Baix Cinca, la Franja, Països Catalans) Lectura: Febrer 2007 Valoració: 9

]]>
http://cat.bloctum.com/pirinenc/2007/03/11/cami-de-sirga/feed/ 14