La política de residus fa aigües?

16 04 2007

De nou penjo un article que surt publicat a l’edició 104 de L’Accent. En aquesta ocasió versa sobre la política de residus a l’àrea metropolitana de Barcelona i es fa ressò de la lluita de la Plataforma Vallès Net que en un vídeo [per veure’l consultar article complet] que demostra el mal funcionament dels ecoparcs. Precisament, en l’edició del dia de l’Avui parla de la “reobertura” de l’Ecoparc I de la Zona Franca. Més enllà de gastar diners en la planta, el problema d’arrel ve de recollir la brossa orgànica i el rebuig en un mateix contenidor bicompartimentat. Al web de l’ajuntament de Barcelona diuen que van triar aquest model per estalviar emissions de diòxid de carboni. Quina barra no?

La Plataforma Vallès Net demostra el fracàs de la política de residus

L’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMMA) –administració responsable de la política de residus ha optat per la fórmula dels ecoparcs per poder tancar l’abocador del Garraf. La Plataforma Vallès Net ha demostrat el fracàs d’un model que falla en totes les seves fases: recollida, tractament i abocament.

El darrer dia de l’any 2006 el massís del Garraf va respirar una mica més tranquil. Després de més de 32 anys d’activitat es dipositava el contingut del darrer camió de brossa a l’abocador de la Vall d’en Joan. Ja el 1972, quan es va decidir que totes les deixalles de l’Àrea Metropolitana ocupessin aquest espai de 100 ha, les crítiques van ser molt fortes tant des d’àmbits cívics i ecologistes com científics per la seva localització en un espai d’interès natural i per la seva geologia càrstica que en facilitava les pèrdues. Fins al 2006 el paratge ha rebut 25 milions de tones d’escombraries i ha esdevingut l’abocador més gran de l’Estat espanyol.

El nou model: els ecoparcs

El tancament definitiu de l’abocador del Garraf s’ha fet esperar molt ja que s’han realitzat successives ampliacions com la de 1995 que el TSJC va declarar il·legal. Per canviar de model l’EMMA va decidir apostar pels ecoparcs –denominació que no té res a veure amb les deixalleries del País Valencià–. Es tracta de macroplantes que tenen tres línies: compostar i metanitzar –per convertir en biogàs– la fracció orgànica de la brossa; i minimitzar el volum que ocupa el rebuig. Com a funció principal tractar la fracció orgànica de la brossa i metanitzar-la per convertir-la en biogàs. Aquesta fracció s’empaqueten en bales que cal dipositar a “espais controlats”.

A l’àrea de Barcelona hi ha tres plantes: Zona Franca, el Besòs i Montcada ; i una quarta en construcció al costat de l’abocador de Can Mata, al municipi dels Hostalets de Pierola (l’Anoia). El de Montcada, situat a menys d’un quilòmetre de les poblacions de Ripollet i Santa Perpètua de la Mogoda (el Vallès Occidental) ha centrat la lluita de la Plataforma Vallès Net des de l’any 2000. Malgrat les desenes de mobilitzacions i les més de 13.000 firmes en contra, l’any 2004 es va inaugurar. Posteriorment, la Plataforma ha continuat la seva tasca per demostrar el fracàs del model ecoparc.

La mobilització la va voler aturar l’alcalde de Ripollet, el socialista Juan Parralejo, que va interposar una demanda a dos portaveus de la Plataforma. L’acusació per sedició, atemptat a l’autoritat i desordres públics ha estat finalment arxivada fa dos mesos.

Punts crítics del model

El model té tres punts crítics: la recollida, el tractament i el posterior abocament. El primer és com es recull la matèria orgànica. En el cas del municipi de Barcelona –principal “client” dels ecoparcs– encara avui hi ha diversos districtes que no compten amb contenidors de recollida malgrat que la Llei obligava a tenir-los l’estiu de 1999. D’altra banda, el model triat, el denominat “contenidor bicompartimentat” provoca que la fracció orgànica i rebuig es barregin de manera molt fàcil i tiri per terra l’esforç dels ciutadans.

Amb tota aquesta situació, i segons dades de l’Agència Catalana de Residus (ACR), de les bosses provinents de la recollida selectiva de matèria orgànica, vora el 40% del seu contingut són impropis, és a dir, residus no orgànics. Aquest fet pràcticament n’impossibilita la seva comercialització. Eduardo Jiménez considera que “actualment el compost només s’utilitza en restauracions paisatgístiques ja que no el vol comprar ningú”.

En la frase de tractament és on s’han centrat les denúncies de la Plataforma Vallès Net (PVN). En un vídeo que han elaborat –i que es pot visualitzar a la xarxa– demostren que el tractament dels residus és inexistent. L’elevat percentatge d’impropis i l’excessiu volum de deixalles han provocat l’aturada dels sistemes de metanització. Es tracta d’uns grans aparells –els digestors– que transformen la matèria orgànica en biogàs i que en els dos ecoparcs que han visitat clandestinament –Zona Franca i Montcada– estan parats.

D’aquesta manera, a la pràctica, només funciona la línia de rebuig. Els residus entren en un camió i no reben cap mena de tractament. Tan sols es compacten, s’embalen i es carreguen en un altre camió. Aquest fet converteix, segons la PVN, “les plantes de tractament en simples punts de transferència” i “donen la raó a aquells que des de l’any 2000 consideràvem el sistema un fracàs”.

On es dipositen les bales dels ecoparcs?

A priori el sistema havia de permetre que el volum de residus que entren a un ecoparc sigui molt superior al de sortida ja que la matèria orgànica es reconvertia en compost i en biogàs. Només calia localitzar abocadors de dimensions molt menors al del Garraf per dipositar les bales de la fracció rebuig. L’objectiu de l’EMMA era reomplir la pedrera Berta –situada a la serra de Collserola al municipi del Papiol– amb els residus [veure la foto]. El TSJC a causa d’una denúncia d’entitats ecologistes va declarar nul l’intent de canviar el Pla especial d’ordenació i protecció del Parc natural de Collserola per permetre el dipòsit de residus urbans.

Actualment, un dels espais que s’utilitza per dipositar bales procedents dels ecoparcs és l’antiga pedrera de la Vallençana (Badalona). On, precisament, activistes de la PVN van comprovar que el contingut de les bales presentava un percentatge elevadíssim de matèria orgànica, fet que demostra que els residus no són tractats. Segons denuncien, l’objectiu de les administracions a mig termini és “valoritzar” els residus dels ecoparcs; a la pràctica suposaria incinerar-los en cimenteres i fons ceràmics. Eduardo Jiménez ha declarat a L’Accent que han pogut esbrinar que part dels residus no tractats s’envien fins a la població d’Elda (el Vinalopó Mitjà) exemple clar que el model ecoparc en cap cas és un model “de proximitat”. Era l’argument de les administracions per avalar-ne la sostenibilitat. Altres llocs on s’envien les bales o en alguns casos els residus compactats sense embalar són l’abocador de Coll Cardús o antigues pedreres del Garraf.

L’APUNT

Abocadors a “cop de decret”

En els darrers dies ha transcendit que la futura Llei de residus que impulsa l’Agència Catalana de Residus (ACR) podrà imposar abocadors, ecoparcs, incineradores o altres instal·lacions a “cop de decret”. D’aquesta manera, les plantes es construiran allà on fixi el nou Pla territorial sectorial i els municipis no hauran d’aprovar-ne la llicència. Així s’impedirà qualsevol procés de participació ciutadana i de control municipal segons fonts del GEPEC – EdC. En aquest sentit critiquen que la iniciativa del Departament de Medi Ambient i de l’ACR esdevingui un “retorn a l’absolutisme” i “suposi una passa enrere per un govern que, a priori, vol impulsar el Conveni d’Aarhus sobre participació pública”.

Des de les entitats membres de la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), han realitzat una crida al conjunt d’entitats cíviques i ambientals dels Països Catalans per alçar la veu contra aquesta mostra “d’absolutisme ambiental”. En aquest sentit proposen la retirada dels articles que fan referència a aquesta “agressió al procés de participació ciutadana i d’autonomia dels municipis” de l’avantprojecte de modificació de la Llei de residus.

En una línia similar, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, l’altra conselleria ecosocialista, preveu editar un “manual de bones pràctiques i un protocol” que guiïn “com dissenyar i desplegar” aquells projectes que generen resistència al territori. Per Joan Saura, cal superar la “cultura del no”; proposa transformar “l’aquí no” per “així sí”. Segons les paraules del conseller “ICV des del govern intenta mantenir-se al costat dels moviments socials i mirar de canalitzar les seves iniciatives”. Aquesta afirmació, per justificar la presència del partit al mateix temps en plataformes i al govern no pot amagar que molt sovint l’oposició va més enllà d’un projecte concret i fa referència als models i a les polítiques ambientals.

Un cas molt clar és el de la Plataforma Vallès Net que ha demostrat el fracàs de la política de residus a l’Àrea Metropolitana de Barcelona més enllà de dir “no” a l’ecoparc de Montcada o a denunciar la il·legal “restauració” amb bales de residus de la Pedrera Berta del Papiol.


Actions

Informations

3 responses to “La política de residus fa aigües?”

20 04 2007
Jordi (23:16:18) :

Ep Nau! molt d’acord amb tu… només volia afegir una curiositat de caire nacional (independentista, diria jo) que ha afectat la gestió dels residus de Barcelona mentre l’Ecoparc I ha estat tancat…

Saps on s’enviaven els residus del Cap i Casal? A Múrcia!

Quan ho vaig saber vaig pensar que era una animalada fer aquesta quilometrada per abocar un residu, però després ho vaig reflexionar i se’m va escapar un somriure :)

28 01 2008
Anonymous (19:23:29) :

olasss
kom va tott
gent sou la millor
akesta web es genial

28 01 2008
Anonymous (19:24:04) :

kom va tott
gent sou la millor
akesta web es genial

Leave a comment

You can use these tags : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image