I tant que patirem…

26 03 2007

Aviso que generalment els llibres mediàtics no m’han cridat massa l’atenció. Però com que no sóc un intel·lectual que debati sobre la trascendència de l’art en tertúlies acabo llegint la majoria de llibres d’aquest calibre que per atzars d’un “tió” o similars metodologies vénen a parar a les meves mans. És el cas d’Avui patirem del periodista (RAC-1, El Club, El 9 Esportiu) Joan Maria Pou. El llibre -cal dir-ho- ha estat publicat després de la victòria gloriosa a París. Avui patirem és d’aquell tipus de llibres prescindibles. Aquells que no justifiquen que els arbres de l’Amazònia vagin a terra per convertir-se en paper. És d’aquells llibres que no serien capaços d’ocupar un trajecte de Barcelona a Vic amb Renfe (i sense retards). Lletra 13,5; doble espai i un ús exagerat de majúscules són els elements estilístics que permeten endevinar que Joan Maria Pou -locutor de RAC1- li va costar més idear el mític “Eto’o, comme tu t’apelles” que redactar aquest llibre (amb o sense negre, valgui la broma fàcil). A més, una tercera part del llibre recull opinions de barcelonistes “de pro” amb l’agreujant que el senyor Pou ni tan sols unifica lingüísticament conceptes que surten en opinions consecutives amb grafies diferents. Vaja, un desastre… Segurament l’únic valor del llibre és reflexionar sobre el fet que l’afició del Barça, i especialment, el soci abonat en cap cas és la millor del món i de fet, és bastant lamentable. En aquest sentit, si algú no em demostra el contrari, és de les primeres vegades que veig que algú teoritza sobre el concepte tribunero, l’autèntic càncer del barcelonisme i que ja fa uns anys enrere els Pilseners -grup d’oi prescindible, com en general tot el subgènere musical- van retratara amb l’himne “Barça em pertany a mi“. Bé, i per posar una mica de salseta a l’assumpte; queda clar que amb aquest pseudo llibre Joan Maria Pou continuarà a anys lluny del Mestre.

Barça em pertany a mi

Barça em pertany a mi

Blaugrana és el color de la nostra sang

I el Barça a nosaltres pertany

L’orgull més gran que en aquest món jo mai tindré

El de ser català i culé

Barça em pertany a mi

No és del Núñez ni de quatre tribuneros

Què orgullós que estic de ser culé

Barça em pertany a mi

I quan el Barça jugui sigui allà on sigui

Nosaltres amb ell estarem

Sempre privant i amb un kanutu a la mà

No pararem mai d’animar

Van Gaal ves-te’n daquí!


Actions

Informations

4 responses to “I tant que patirem…”

28 03 2007
lagualindaina (11:56:46) :

Qui és el Mestre??
Jo sempre escolto la rentransmissió dels partits del Barça a Rac1 i m’agrada molt com ho fan. Cal jutjar la feina literària d’un locutor radiofònic? Si fos de carrera doncs ho trobaria gros que no sabés escriure un llibre ja que els comunicadors audiovisuals haurien de saber fer-ho, encara que pot ser és massa nova aquesta carrera.
D’altra banda, emperò, també crec que està bastant de moda que un personatge mediàtic es dediqui a fer coses que no són del seu camp i que només per això ja hagin de ser bones. Així, els cantants es dediquen a fer teatre, els actors fan grups de música i els locutors radiofònics escriuen llibres!! Ben bé que això és el món del revés. És per això que penso que cada cop més hi ha feines que queden desdibuixades, com les feines dels ambientòlegs, que algunes persones creuen que un biòleg i un ambientòleg poden fer la mateixa feina… Bé, me n’estic anant del tema, perdoneu. Ja escriuré un article sobre això…
Total, qui és el Mestre??? jejeje

12 04 2007
jaume (17:07:46) :

l’únic mestre parlant de questions blaugranes és el gran Cruyff!! hehehe

doncs jo no llegiria mai un llibre d’un periodista esportiu ni borratxo d’anís del mono, deuen ser la gent més estúpida del planeta, capaços d’omplir de ximpleries aquests monuments a l’estultícia humana que són els diaris esportius

per cert això de “coment tu t’appelles, je m’appelle samuel” que el tio aquest va cridar en una retransmissió és com cridaven en un partit els seu seguidors al camerun

12 04 2007
pirinenc (22:09:48) :

senyora Gualindaina: el Mestre, és el mestre Joaquim Maria Puyal. Com amb tot al barça sempre hi hauran dos grups i ara a nivell radiofònic som els puyalistes vs els pouistes.

Jaume: ja estic d’acord amb el tema de l’anís, però vaja és el típic llibre que t’han regalat i després d’haver llegit tres o quatre llibres “totxos” vaig pensar que podia fer lectura “lleugera”. Per cert, creuo dits perquè cap familiar em regali per Sant Jordi un llibre “mediàtic”.

12 04 2007
pirinenc (22:10:28) :

per cert gualindaina, disculpa tardar tant en contestar! He estat a Roma ;)

Leave a comment

You can use these tags : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image