La llibreta d’en pirinenc!

Homo homini lupus és una locució llatina que significa “l’home és un llop per a l’home”. És originària de Plaute (Lupus est homo homini non homo) però qui la popularitzà va ser el filòsof anglès Hobbes.

La locució il·lustra clarament la meva darrera lectura, Els Llops de Francesc Puigpelat. Un llibre excel·lent, totalment recomanable. De fet les seves 460 pàgines m’han escurçat els trajectes en tren i fins i tot, en alguna ocasió, m’han fet desitjar alguna averia o retràs en els trens de RENFE o Ferrocarrils per poder allargar la lectura habitualment circumscrita als trajectes ferroviaris.

Els llops s’inicia amb la mort de Jaume Forné al Montsec. La investigació de l’assassinat farà retrocedir fins a cinc generacions de les famílies Llop i fins i tot a episodis històrics llunyans de les diverses civilitzacions que han passat per les comarques de Ponent. Amunt i avall de la història Els llops permeten conèixer des de l’època del pistolerisme a la Guerra Civil, de la República a les guerres del Marroc…

Les branques de la família Llop, es veuran abocades al tràgic destí d’un cognom amb reminiscències mitològiques i que més que ningú encarnen el sentit de la locució de Plaute. El pes del cognom es mostrarà generació rere generació, l’ADN marcarà unes relacions d’amor - odi que fluiran al llarg de la història com les aigües del Segre. El riu, serà un dels testimonis muts d’aquesta història que segons l’autor són en un 90% certs i documentats, això sí, sense relació amb cap família Llop real.

Només un “però”; en un punt del llibre se cita a un article publicat en un diari de Lleida per part del mateix autor… quin “autobombo”!