Camí de sirga

11 03 2007

M’animo a comentar un dels llibres que he llegit a les darreres setmanes, de fet, des de les vacances nadalenques no he parat de llegir i aviat espero obrir una pàgina al bloc que reculli totes les lectures.

Camí de sirga de Jesús Moncada diuen que és un dels millors llibres de la literatura catalana contemporània, publicat el 1988 va acumular premis tant al nostre país com al país veí. I no m’ha decebut gens ni mica, al contrari, una gran obra que reconstrueix l’univers de l’antiga vila de Mequinensa des de l’any 1970 anegada pel panta de Riba-roja.

El títol del llibre fa referència al verb sirgar, el significat del qual desconeixia… Segons l’IEC és fer avançar (una embarcació) paral·lelament a la riba estirant des de terra amb la sirga. || intr. Navegar per acció de la sirga. | FIG. Trescar. I per acabar les definicions sirga és l’acció de sirgar; l’efecte. || Corda amb què s’estira una xarxa, una nau des de terra per fer-la avançar paral·lelament a la riba, etc. || Corda proveïda d’un plom, pedral, etc., en un extrem i d’un flotador a l’altre, unida a l’extrem d’un palangre per ajudar a calar-lo.

Mequinensa va esdevenir durant dècades una important població minera que vivia abocada a l’Ebre, tan abocada que al final les seves aigües la van colgar. El carbó i les altres mercaderies baixaven i pujaven per l’Ebre… i si per baixar podien aprofitar el corrent per pujar calia buscar altres recursos. En aquest sentit, apareixia el camí de sirga, per on primer els hómens i després els matxos arrossegaven amb cordes els llaguts. Actualment, els camins de sirga s’intenten recuperar com a atractius d’un nou turisme fluvial.

El que ja no serà recuperable són totes les històries que el pantà va colgar i que Jesús Moncada relata amb gran mestratge. Per cert, el pantà de Riba - roja no només va anegar Mequinsensa sinó que va trencar per sempre la navegabilitat del riu ja que no va construir cap sistema per superar la presa.

Moncada, un dels autors dels Països Catalans més traduïts, va ser veí de la Vila de Gràcia. Precisament, al nou ateneu independentista la Barraqueta, s’ha iniciat un projecte que l’homenatge, la llibreria Sirga.

Títol: Camí de sirga. Autor: Jesús Moncada Any de publicació: 1988
Sinopsi: Història de la vila de Mequinsensa a través dels seus habitants.
Localització: Mequinensa (Baix Cinca, la Franja, Països Catalans) Lectura: Febrer 2007 Valoració: 9


Accions

Informacions

10 comentaris per “Camí de sirga”

12 03 2007
Josep (10:28:46) :

El millor llibre que he llegit!
La literatura d’en Moncada crec que és excel·lent, i Camí de Sirga és la millor obra d’en Jesús.

12 03 2007
pirinenc! (11:33:18) :

Josep,
me’n recomanes algun altre d’en Moncada?

Pirinenc!

12 03 2007
josepmanel (19:59:24) :

Qualsevol llibre del Jesús Moncada és una joia literària. Has de llegir-te, per exemple, “Estremida memòria”.

13 03 2007
pirinenc! (23:05:06) :

ok, gràcies; prometo un missatge a la llibreta quan l’hagi llegit,
salut!

29 03 2007
Josep (12:57:42) :

Et recomano Calaveres Atònites… ja em diràs què t’ha semblat!

30 03 2007
pirinenc (22:54:14) :

Bé, veig que se m’acumula la feina entre “Estremida memòria” i “Calaveres atònites”… sort que s’acosta Sant Jordi… Apunta’ts!

12 04 2007
jaume (16:59:45) :

de novel·les el millor és ‘camí de sirga’, les altres són la ‘galeria de les estàtues’ que està situada a mitjans del segle XX, després de la primera, i ‘estremida memòria’, situada al s XIX, a l’època de la restauració alfonsina, també molt bona

els de contes són ‘calaveres atònites’, ‘històries de la mà esquerra’ i ‘el cafè de la granota’ (el millor del tres per mi) … hi ha una edició de tots els contes, de la magrana, on hi són les tres juntes

12 04 2007
pirinenc (22:05:27) :

gràcies Jaume,
veig que els “montcadistes” abunden, i és que aquesta sola anotació ha generat més debat que totes les altres juntes,

salut i encantat que passegis per la llibreta!

26 04 2007
Eli (14:09:02) :

També estan bé els llibres de contes. “El cafè de la granota”, “Històries de la mà esquerra” són més planers de llegir i molt divertits.

Quan em vaig acabar “Camí de Sirga”, em van entrar unes ganes molt grans de veure el lloc. Veure l’Ebre i el pantà i el poble (el nou, és clar). No sé perquè era com una necessitat de comprovar en quin estat havia quedat tot.

També recomano aquesta visita, un poc trista però sempre ens queda la gent que hi viu !

29 09 2007
Montse (18:52:38) :

Quin goig llegir els vostres comentaris. Fa anys que em van recomanar els llibres de Moncada i em va atrapar tant que també vaig voler veure els escenaris. Només hi ha runes i el cementiri, que és el mateix. No sé què hauria donat per veure per un foradet tot allò que Jesús ens contava.
He tornat a anar en diverses ocasions. Vaig tenir la sort de poder conéixer-lo en persona. Era extraordinari. Vam compartir alguns caferets, però en un dels cafès de la nova Mequinensa. Quin home més acollidor.
El dia que va morir alguna cosa es va trencar. Literàriament parlant, ja tot era diferent. Vaig presenciar l’acte d’homenatge del seu poble en el que van escampar les cendres a la seva antiga casa. No ho oblidaré mai.
Només ens queda anar rellegint la seva obra i tot el que trobo que la gent escriu sobre ell, comvosaltres, com jo.
Adéu

Deixar un comentari

Pots fer servir aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>