Pimpinela Escarlata - Badalona

Hi ha moltes famílies que creuen que els seus fills seran feliços si tenen tot alló que demanen i abans que obrin la boca, ja els hi ofereixen de tot. Al cap dels anys, quan arriben a adolescents, els pares veuen que els seus fills són persones insatisfetes i llavors es pregunten on han fallat si els han donat tot alló que volien.

La majoria de pares cauen en l’error de creure que educar un fill és dir sí a tot i no demanar res a canvi. Una bona educació és acostumar els fills a que per aconseguir quelcom s’ha de fer un esforç, encara que sigui petit. Els fills, desde petits han de tenir un bon aprenentatge per a viure una vegada siguin persones adultes. Duran la vida hauran de treballar si volen aconseguir coses i si des de petits no tenen aquest aprenentatge interioritzat corren el perill d’ésser unes persones frustades i insatisfetes i, aquestes, es posaran de manifest duran l’adolescència.

L’adolescència ha estat sempre una etapa de la persona molt conflictiva. És el moment de transició de la infància a ésser una persona adulta. És el moment de descubrir-se un mateix i afrontsar-se a la vida. Si l’adolescent no ha rebut mai cap no; ha tingut sempre tot el que ha demanat; no ha sigut mai autònom, en el sentit de fer coses ell solet; ens trobarem amb un adolescent insatisfet i trist amb el perill de caure en estats depressius ja que no podrà suportar les pressions de la societat que li demanarà esforços i responsabilitats i rebrà, de ben segur, més negacions que afirmacions.

Pimpinela Escarlata

Quan va esclatar l’escàndol mediàtic que el canceller alemany Willy Brandt tenia relacions sexuals amb prostitutes l’any 1974, ràpidament va prendre la determinació de dimitir del seu càrrec malgrat no havia estat acusat per cap tribunal. Ho va fer per coherència política i ètica.

Ha plogut molt des d’aquells temps. Bé, aviat aquesta frasse s’haurà de canviar per una altra ja que no hi ha manera que plogui. Però deixant a banda això del canvi climàtic, que no és el motiu d’aquesta entrada, centrem-nos a Badalona i avui.

Resulta que el nom del nostre tinent d’alcalde Ferran Falcó torna a sortir als diaris. No surt per algun esdeveniment polític remarcable. Tampoc surt per alguna inauguració ja que no estem en moments de campanya electoral local ni tampoc hi ha res a inaugurar ja que tot està “potes amunt”. Surt per un tema de pagament de comissions durant la seva època com a director de l’empresa pública Adigsa. No és que se l’acusi a ell personalment de pagar aquestes comissions sino que se l’acusa com a responsable de l’empresa en aquell moment. Ja és la tercera vegada que el judje troba indicis de delicte.

Ja sabem que una persona no és culpable fins que no es demostri el contrari però si un judje després de llegir tots el papers determina que hi ha delicte, malgrat no s’ha fet el judici ni s’ha dictat cap sentència, ja es prou indicatiu que alguna “cosa” hi ha d’haver. Que quedi clar que no estic acusant a ningú però l’afer és prou preocupant per a quedar-se callat.

Aquí és quan s’ha de demostrar la ètica dels nostres polítics. Un càrrec públic no pot permetre estar imputat en un afer de cobrament de favors i mantenir el seu càrrec encara que no sigui culpable. El que ningú li retrauria seria que per prudència i ètica polítiques decidís presentar la dimissió del seu càrrec. També, per coherència i ètica polítiques, el seu partit hauria d’exigir aquesta dimissió si ell no determinès fer-ho per decissió pròpia.

Aquests detalls fan que el poble tingui més confiança en els polítics i en les institucions.

Pimpinela Escarlata

VISCA LA PENYA !!! 

Pimpinela Escarlata

Quan Rodin va esculpir la famosa estàtua “el pensador” tenia clar que l’objectiu de l’ésser humà des de la seva aparició era pensar. Normalment, es pensa amb el cap que alberga el cervell però cada dia me n’adono, llegint les notícies, que n’hi ha qui pensa amb altres parts del cos que no vull mencionar aquí. Si tothom utilitzessim la massa encefàl·lica una mica més, el món seria una altra cosa. No és gens difícil, és qüestió de pràctica.

Em refereixo a moltes de les notícies que vam coneixent cada dia. Un exemple és les declaracions de la Conferència Episcopal Espanyola que va fer ahir. Es van passar dies “pensant” però sense utilitzar el cervell. Si l’utilitzessin correctament s’anadonarien que haurien d’avançar i posar-se al mateix nivell del món actual i no quedar-se estancats en l’edat mitjana i en l’època de la inquisició.

No s’escapen, tampoc, les idees i els fets que surten de la majoria dels polítics de la nostra ciutat començant per l’alcaldesa fins als darrers de la llista dels partits de l’oposició.

Pimpinela Escarlata

L’associació de veïns de Can Solei esta organitzant el primer campionat de PARXÍS AV CAN SOLEI amb importants premis pels guanyadors.

L’inici del torneig serà el proper dissabte dia 2 de febrer a les 17:00 hores i es farà tots els dissabtes a la tarda.

Per a inscribir-vos ho podeu fer trucant al telefon 93 389 5946, preguntant pel Sr. Federic i també  al local de l’ associació els dijous a les 20:00h

El preu de l’inscripcií és de10 €

Les places són limitades a 40 persones.

Els equips seran de  4 jugadors, màxim 10 taules.

El campionat es celebrara al mateix local social de l’ AV , a la plaça de les Gavines S/N , (local) Badalona.

Pimpinela Escarlata

Ahir a la tarda, a l’hora del cafè, diversos veïns van avisar a

la Comissió i a l’A.VV del barri de Dalt la Vila ,  que s’estaven col·locant

nous fanals a la plaça de la Font i mobiliari urbà a l’estil dels

fanals, és a dir, “ultramoderns”.

Alguns membres de l’A.VV i de la Comissió van poder aturar,

un altre cop, que s’acabés la feina que ja va interrompre

el passat dia 4 de desembre del 2007.

Els veins i veïnes del barri volen manifestar el seu enuig pels reiterats trencaments

de la paraula donada per part dels responsables polítics

d’aquest afer. Estan cansats que cada vegada que giren

l’esquena es vulgui colar un gol al veïnat.

Informa la Comissió de Veïns que està molt decebuda amb l’incompliment,

cada cop més evident, de les promeses que els vanfer

respecte del debat sobre el PMU. A dia d’avui, 15 de gener,

encara estan esperant que se’ls convoqui per a seguir les

converses ajornades arran de les Festes de Nadal, segons

va afirmar l’alcaldessa el dia 28 de novembre del 2007 a la

reunió mantinguda, a la Casa de la Vila, amb aquesta Comissió.

La Comissió de Veïns està estudiant les accions més

oportunes i eficaces per tal que el PMU es desencalli i s’arribi

als acords que tots volem per Dalt la Vila.

Pimpinela Escarlata

El Canyet és un barri de Badalona que ocupa l’extrem septentrional del municipi. Els límits actuals aprovats per l’ajuntament de la nostra ciutat l’any 1980 són: Riera de Canyet, girant cap l’oest pel camí de Can Mora fins el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, límit d’aquest terme i el de Montcada i Reixac, limit amb Sant Fost de Campsentelles, Riera de Pomar, Turó d’en Boscà i can Ferrater.

És doncs el barri més extens de Badalona amb 562,78 ha (el 26,8% de la superfície total del municipi).

El barri el formen un conjunt de masies aïllades i uns nuclis més moderns formats a partir de construccions per a estiuejants. Aquests nuclis d’estiueig apareixen a la dècada dels anys 20 del segle passat i s’han convertint, amb el temps, en primeres residències.

La bona conservació de les masies fa que 12 d’elles estiguin incloses en el Pla especial de protecció del patrimoni històric de Badalona. Són les masies de la Torre Codina, Can Trons, Can Miravitges, Can Ferrater, Can Pujol, Ca l’Arquer, Mas Boscà, Can Butinyà, Can Mora, Mas Amigó, Mas Oliver i Cal Dimoni.

Entre els nuclis d’estiueig reconvertits en primeres residències trobem: la colònia de Sant Antoni, a l’entorn de can Campmany; la colònia Sant Jaume, a l’entorn del Mas Oliver i la colònia Sant Jordi, a l’entorn de la Torre Codina.

El monument més important és el Monestir de Sant Geroni de la Murtra. Destaquen també al barri les restes de les viles romanes de ca l’Alemany, de can Boscà i de la vinya d’en Tries i dels poblats ibèrics del turó de can Boscà i del turó de les Maleses

(Extret de Viquipèdia)

Ha anat més ràpid del que em pensava. No hem hagut d’esperar ni 24 hores i ja sabem per on van els trets. La Maite Arquè, la nostra alcaldesa, serà senadora a Madrid o al menys és el que diuen els mitjans de comunicació i ella mateixa.

Reitero el que vaig dir ahir. Crec que malgrat tot és vàlit en democràcia això no deixa de ser un frau per a la ciutadania de Badalona.  Aquesta informació, si es confirma deixa molt clar que per als partits polítics el més important és l’obtenció de vots i no els interessos de la ciutadania, el que normalment s’anomena interessos partidistes.

El cas que és molt evident que passarà es pot comparar al següent cas:

una persona contracta a un advocat en concret que li porti un cas. Ha escullit aquest advocat perque li mereix tota la confiança. Però al cap d’un temps, aquest advocat li diu que el seu cas li portarà un altre sense que la persona tingui cap opció a opinar i a dir no. A més li diuen que només poden opinar els membres de l’equip del bufet d’advocats. A més la persona no sap qui és el nou advocat ni quina és la seva experiència. Per molt que li expliquin el seu curriculum, és lògic que no tingui confiança ja que es tracta de representar els seus interessos.

Això és el que ens passarà als ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. La persona que la majoria ha escullit per a ser la seva alcaldesa s’anirà, sense que la ciutadania tingui dret a opinar i ens posaran una altra persona com alcalde que ningú coneix o si el coneix no li mereix la mateixa confiança.

Ara hem de veure com actuen els socis de govern perque no és el mateix ser socis d’un govern amb una alcaldesa en concret al capdavant que amb un altre alcalde. Aquí veurem si realment es vol treballar per a la ciutat o si pel contrari es vol treballar per al mantenir llocs, que tothom sap, es tradueixen en diners per al partit.

M’ha fet gràcia la tertúlia d’aquest matí a la ràdio quan en Fermin Casquete ha afirmat que ell només és un militant de base del partit i que  no té cap influència. I s’ha quedat tant panxo. Hi ha algú que es cregui aquesta afirmació?.

Pimpinela Escarlata