Possessió sense pressions ni passions,
esses esotèriques que serpentegen i fi,
final a les serps bicèfales pel meu cos,
m’acull i mirant-me de reüll em té…
Em mantinc sense les estàtues blanques,
potser sóc obra d’art vivent i tu l’artista,
o ets tu el quadre pintat i jo pintura fresca,
entre les galeries d’art he trobat el que resta,
el fugir i la fugissera mirada dels turistes,
l’origen i el final de cada sèrie de poemes,
el punt just on anar si tot va vedat i no entenc,
allà on reposaran les cendres dels avantpassats,
on deslliurarem l’instant i l’encant, on lluitarem,
al final de cada vers, a l’origen incert dels temps,
allà on si tu véns jo vaig i a l’inversa, on som fidels,
aquí on les paraules manquen de qualsevol sentit,
on sóc lliure de tu i de mi, on l’origen és el final,
on el final no entén de límits ni marges i dormim,
on l’or diürn encega els ulls nocturns de llum i sol,
on l’argent brilla entre les mines i les lamines,
els requadres i els quadres usurpats a les èpoques,
on l’èpica és una gesta pels nous rebels i et rebel·les,
rebel·lant les claus i els panys que obriran els cors,
deslliurant-nos al lliure món que no sap d’origen,
al hipotètic món que no entén de cap final si hi ets,
si deslliures el lliure instant als ulls de les temptacions,
on temptes els temples de la raó i el coneixement,
on creixem sense eixos ni membranes, on som on el sol,
on els rajos lluents enceguen els posseïdors de possessions,
on ens posseeixen les postures i les postals, postes de sol,
creixents instants ocupats entre les volgudes formes fetes,
entre les esferes planetàries i els astres astronòmics,
on la esfèrica forma dels forçats formadors no guien,
on ens deixem guiar pel deix i l’eix de les deixades ires,
quan creiem que ja res ens farà tornar a l’origen incert,
caminant pels camins de la memòria on ja tot és refet,
on veiem cada fet darrere cada passa i el seu just final,
on l’origen mor i el final no entén de cap mena de sort,
on trossegem els traços torçats i forçats, els més alçats,
on guarim les parpelles d’imatges i deformacions donades,
on reculem per les vies més nostrades i trossegem els traços,
un cop més, serem el ser i res aturarà tantes rares paraules,
entre l’origen i el final em debato i sóc còmplice del vent,
entre els seus huracans i la calma estesa seré el més etern,
vindràs, nua de temps, bellesa inesgotable de llums i paus,
quan el món arribi al seu final seràs allà on res ens separa,
on fan camins les formes de les llunes roges i sovint morim,
on les rimes rimen mimètiques i no calgui sentir per existir.
Aquí, origen i camí, final i destí, aquí, prop de mi.
