Un dia prop la imatge de la mort

phanoramix | General | Tuesday 28 December 2010

vi-de-vida-amb-bombolles.jpg

 

Un dia prop de la imatge de la mort,
mentre passa la dissort, condemnada,
com una musa gairebé socarrimada,
rimada i versada com una lluna muda,
veient la imatge de la mort dins l’ànima,
allunyant el vespre de les passes llargues,
com un giravolt a l’hora assenyalada,
com el seny per la rauxa, l’esquena,
el llom, el semen vessat a la gola,
d’home a dona, d’home a home,
estalactites làcties a la via fosca,
llum negra a la llunyania propera,
així em bec el seny amb ampolla vella,
de vi violat pel seu propi perfum pretèrit,
amb mètrica sense mèrit, per automàtica,
amb trames absoltes per la llarga espera,
dins espores de bolets eterns i infinits,
sense fi travessem el vers i el vessem,
el bes enganxat al vesc antic de la pedrera,
han quedat, esmicolats, els minerals ancestrals,
ja no hi ha qui cregui en l’alquímia desbocada,
tot s’ha perdut en la imatge d’aquesta mort,
la sort ha estat la més ben parada, lluita,
lluita i es mostra als ulls de la lluita,
lluita i lluita, sort de l’amnistia,
la dissort que condemnàrem,
aquella ombra fosca que no vols,
com aquelles ombres lluminoses,
les ombres clares del nou vol de llum,
el perfum dins la copa del vi antic,
el bes a bes quan versem alliberats,
la cortina de fum del teu mirar,
i sí, la mort ara es pentina dolça,
no té pressa per esdevenir lluna,
quan ja siguem enterrats sota terra,
la redundància seria no veure nínxols,
que no hi hagués creus als cementiris,
massa ciment per a tantes ments i cossos,
masses mortuoris, masses tanatoris,
masses misses i masses masses,
masses terres sense mirades,
masses pales sense terra,
massa mort en vida,
massa vida en mort.


	

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck