<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><!-- generator="wordpress/2.3.3" -->
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	>
<channel>
	<title>Comentaris a: Sentència</title>
	<link>http://cat.bloctum.com/phanoramix/2009/02/27/sentencia/</link>
	<description>Blog allotjat a  cat.bloctum.com</description>
	<pubDate>Sat, 31 Jul 2010 03:31:31 +0000</pubDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=2.3.3</generator>
		<item>
		<title>By: phanoramix</title>
		<link>http://cat.bloctum.com/phanoramix/2009/02/27/sentencia/#comment-92</link>
		<dc:creator>phanoramix</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 03 Sep 2009 00:01:40 +0000</pubDate>
		<guid>http://cat.bloctum.com/phanoramix/2009/02/27/sentencia/#comment-92</guid>
		<description>El poema més irònic que he escrit... Una època negra on deixava la pell enganxada al vers mentre suava la calavera amb cales i cavernes, fetes de caves, de vegades i hi ha noms que resten per sempre.
Escrivim la nostra història amb senyals de fum blanc i lila, sentim l'illa, al cor del far, els teus ulls nus a l'univers de les mirades, que alades s'endinsen a infinits habitable, alat i salvatge.

No sé on ha anat a parar aquell escriptor que captat per foscors que no coneixia el meu cor, es va endinsar a trobar el fons de tot, van aparèixer els ulls que entreveien paràsits a panells de mel, els anells anuals d'anys i tiges, es cruspien el que els ocells, fent piu-piu, es deixaven pel camí.

Ànimes bessones envoltades en metàfores i frases d'asos i senyeres ensenyen el nou vol.

Volen les ales disfressades de festa, amb fressa, les esses es transformaven en formes acrobàtiques, de les nàutiques i blaves tornades, les alades, pels carrers i places.</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>El poema més irònic que he escrit&#8230; Una època negra on deixava la pell enganxada al vers mentre suava la calavera amb cales i cavernes, fetes de caves, de vegades i hi ha noms que resten per sempre.<br />
Escrivim la nostra història amb senyals de fum blanc i lila, sentim l&#8217;illa, al cor del far, els teus ulls nus a l&#8217;univers de les mirades, que alades s&#8217;endinsen a infinits habitable, alat i salvatge.</p>
<p>No sé on ha anat a parar aquell escriptor que captat per foscors que no coneixia el meu cor, es va endinsar a trobar el fons de tot, van aparèixer els ulls que entreveien paràsits a panells de mel, els anells anuals d&#8217;anys i tiges, es cruspien el que els ocells, fent piu-piu, es deixaven pel camí.</p>
<p>Ànimes bessones envoltades en metàfores i frases d&#8217;asos i senyeres ensenyen el nou vol.</p>
<p>Volen les ales disfressades de festa, amb fressa, les esses es transformaven en formes acrobàtiques, de les nàutiques i blaves tornades, les alades, pels carrers i places.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>By: Última mescla, febrer del 2009 &#171; ···· B A R R E J A ····</title>
		<link>http://cat.bloctum.com/phanoramix/2009/02/27/sentencia/#comment-79</link>
		<dc:creator>Última mescla, febrer del 2009 &#171; ···· B A R R E J A ····</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 02 Apr 2009 16:29:21 +0000</pubDate>
		<guid>http://cat.bloctum.com/phanoramix/2009/02/27/sentencia/#comment-79</guid>
		<description>[...] Sentència [...]</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>[&#8230;] Sentència [&#8230;]</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
