Ressonen les veus del migjorn

phanoramix | General | Friday 27 February 2009

20080113131708-vent.jpg

 A cada cantó, a cada banda, a cada racó,

 A cada ressó, a cada habitació, a cada lloc,

  A cada cantonada, a cada bar, a cada mirada,

 A cada feina, a cada indret, a cada cos despullat,

  Entre les veus del matí hem après a sentir sense patir,

  Ara que ja no ens calen les ales per volar més amunt,

 Ara que aquest instant és ara i després ja no serà demà,

 Sinó que serà ahir, vestit amb roba vella mentre atures el disc,

 I ja no sonen les notes de la cançó estranya i ja no dóna escalfor el sol,

 Sinó que ho dónen les branques de l’atmetller florit que reneix ara mateix,

 Dins aquesta primavera que ja neix i ens diu totes les simfonies abans d’aprendre’les,

 Ara que ja no ens calen més mirades que les blaves tornades quan ja no tenim més nord enlloc,

 i de cap de les maneres, trobem totes aquelles raons que ens fan fer qui ara som,

  I després de tot serem l’ombra justa de la tendre mirada esquiva,

  Quan la llum ja no ens dirà res dels bolets i dels pins humits,

  A l’alba de les sensacions menys submises dels cervells

 Quan ser vells i bells serà l’única manera de tornar a ser,

 Arribarem allà on ni el rem ni la vela poden allunyar-nos,

 Aquí, enmig de la mar on tu et despulles per ensenyar les escames,

  I amb la teva cua de peix esquitxes damunt dels mariners tota la tendresa,

  Els ennuegues amb mar salada mentre senten els cants de les sirenes,

 I ressonen les notes agudes i greus del teu cant distorsionat, potser ara callarà:

  El mar i la calma, el carrer i les cantonades, les mirades desfogades.

  Mentre mistral es barreja amb gregal i allà on ets bufa de nou tramuntana

  Quan ja no tenim més ressons sota el capvespre de les onades adormides,

 Quan no tenim més matinades sense negror no podem morir d’aquesta manera,

 Ara, ara que transites per pasatges plens de tendresa i vius el vent de cada mirar,

  Ara que és ara i no és ahir ni demà, ara que el present s’afanya a ensopegar-se,

 Ara que les ales dansen lliures per la força que de nit empaita el teu mirar més enllà,

 Quan despulles els versos més bonics per a tornar a sentir, a bategar, a morir i néixer,

  De nou, a un altre costat del mirall llaminer que juga pels carrers amb les ombres,

 D’aquell ull mig trencat per la feblesa de no saber mai si ja és tard o vola el migjorn,

 Tot accelera la seva passa cansada entre les places captivades per la teva llum ample,

  Aquella que enfosqueix la lluminositat del llumí i la lluna, alleugerats, alliberats,

 Com veles llatines a les lletanies dels llargandaixos quan lluiten per allunyar la cua lila,

  On somniem somnis somnolents, llaminem les làmines de colors lluents i llefiscosos,

 Els cossos somnien rondalles lleurades lliures i llampeguen les tampestes lluminoses,

  Ara que estimem malgrat els metres que som damunt del cel, allà dalt neixem,

  I transiten temeràries les termes i les termites, el tram enguany és un parany,

  I encara que camini per la vorera cercant dracera, arriba una certa inspiració,

  Mentre exhalo i inhalo, mentre ressonen els poemes dins una capsa tancada,

 Allà on adormo la nota quan tu tanques el tocadisc, quan pares la lleu melodia,

  Les notes simfòniques d’aquest piano trencat per les seves pròpies tecles,

  Que no vol sortir a l’escenari per por a les represàlies dels ressons innombrables,

 Quan tots els elogis són prous per una veu i una música tant dolça que obre els cors.

  Ara, i només ara, les veles durades tornaràn a inventar llevors de jardí adormit,

  Quan les flors esbufeguen i s’aixequen, mig mosques, mig emprenyades.

  Serem el ressò de les idees més estranyes, les més properes i llunyanes,

  Serem aquell breu sospir de l’aire quan la cala vindrà a buscar-nos,

  I xiularà el migjorn entre ressons fets de sol i so, entre el demà, en un sol vol.

 

 Xiula, migjorn, el sol s’aixeca i la cala dorm

1 Comment »

  1. [...] Xiula, migjorn, el sol s’aixeca i la cala dorm [...]

    Pingback by Última mescla, febrer del 2009 « ···· B A R R E J A ···· — 2 April 2009 @ 10:29

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

You must be logged in to post a comment.

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck