Sol creixent (Amor)
Inici nu en constant moviment,
Despullem les frases del final,
Entre paraules mudes i el núvol,
Entre el sol i les besades brunes,
Entre les mirades molles a la fi,
Entre les instantànies de les nits,
Sol creixent quan la nit s’amaga,
Ara que ja sé qui ets i on erets,
Qui despulla les paraules mudes,
Qui fa del silenci una nit immensa,
Ara que la lluna es deslliura de la mel,
Quan ja es despullen fins i tot els estels,
Ara que l’àlgebra és una matemàtica closa,
Quan les ciències ja no es diuen sense raons,
Quan les raons són ciència pels nous estrategues,
Les veritats ja són mentida per les dones sordes,
Ara que les il·lusions, els anhels, les il·lusions, ara,
Ara que el sol creixent és un reflexe de la vida nova,
Quan les nits són dolces i els dies passen sense mirar,
L’intimitat d’aquests instants només són or pel pobre,
Només és allò que tant ens manca i la forma d’arribar,
Ara que despullo les fulles dels arbres entre somnis,
El sol creixent ja sap alguna cosa del que imaginàvem,
Ara que les instantànies són imatges, són cinema mut.
Ara que ja no manquen més llunes entre els núvols,
Entre les aus més dolces i les liles fades nues de nit,
Vives formes de mirar i ser sense vigilar, ara que sóc,
Ara que em veus i saps que et vull dir amb els ulls,
Ara que despertem entre els braços més dolços,
Ara que em mires i el sol creix, i neix l’eix més dolç,
Ara que ja no dormo més enllà del matí dels dies,
I et miro amb les mans i et sento amb l’esquena,
Ara que em mires, dolça, més enllà de les nits.
I que, mirant-ho bé, som le sol creixent, si es pon
Neix a l’altre cantó, quan desperta ja som tu i jo,
I dormim entre les mirades més dolces, amor.