El moment
Mai hagués imaginat aquest preciós moment,
Aquest precís instant, aquest sol creixent, nu,
Aquestes ànsies de tornar a descriure l’amor,
En un sol vers, en un sol mot, en un sol cos, nu.
El moment ha arribat i ara que t’he trobat, escric,
Mentre adormim les ànsies seré fidel i esperarem,
Tantes il·lusions que encara dormen entre els ulls,
Tantes temptacions que mai sabrem com assolir-les,
I mentre caminem pels camins de la memòria serem,
Entre el cos i l’ànima, entre els nostres cossos roents,
Ara que ets aquí i que em parles, ara que ja som fidels,
Entendrem el lloc i el fet, el vers i el verb, serem purs,
Ara i un cop més, llum a llum, traç a traç, senzillament,
I així entendrem com l’amor dura, ai, tant sols un moment,
Que ja és etern i vol saber de les instantànies formes del vent,
I així entendrem com n’és de senzill estimar-se, un sol bes,
Etern, etern, i així despertarem, mentre ja no hi ha llum de lluna,
Quan ja no hi ha ombres, ni cos, ni ànima, ni món, tampoc lloc,
On estimar-se i ser senzills, ja no hi ha, i doncs, cap més moment,
Que aquest instant precís i concís, que aquest bell moment, cert,
Nu i humit, tendre i senzill, mai l’oblit trencarà la memòria viva,
La tendre història dels instants, com infants adormits i tímids,
Com tremendes trames de drames i amors de dolces caminades,
Ara que el camí és aquí i no s’adorm la nit ni és negre la tarda,
Potser alguns núvols es trencaran després de la tempesta,
O potser mai no arribarà als nostres cors cansats de cansar-se,
Potser sense trobar, potser sense somniar, ara que és l’instant,
Ara que t’he trobat, segur que res, mai, ningú, trencarà la màgia,
Segur que l’instant concís, precís, aquest moment serà present,
Per sempre com ara, ara que ja tot és pur i plàcid, màgic.