Massa tard per ser d’hora

phanoramix | General | Wednesday 14 November 2007

temps3.jpg

Massa tard per ser d’hora

i les hores passen mudes,

com si no sabéssim de res,

entre les parets humides,

entre el teu i el meu somriure,

on els destins es toquen lliures,

on ja no som ni el miratge del dia,

ara que la tarda és magnífica,

ara que dorms l’encant adormit,

entre les branques del pi veí,

allà on la plana s’uneix en calma,

quan ja no hi ha més on refugiar-se.

Massa tard per ser d’hora i voles,

entre els núvols i els cels plàcids,

allà on no cal el treball i balles,

sabent com costa la vida i la bala,

que fa matar al jove i als infants,

que anima al militar a arribar tard,

quan sempre és massa d’hora per ell,

el soldat desconegut cava la tomba,

entre la terra i els seus ulls la lluna,

que mira dolça i nua el tendre verí,

ara que és massa tard per arribar d’hora,

ara que els rams de flors no tenen destí,

quan les tombes s’omplen de cossos joves,

quan la nit acarona els cossos més bonics,

sorgirem un cop més, dins cada amagatall,

entre la màgia, fugint de qualsevol engany.

L’ombra dels dies durà la llum a la mirada,

entre les seves busques horàries, els ulls,

miraràn nus el ball de les onades, lliurades,

ara que som més a prop de qualsevol dansa,

ara que arribem al destí sense pensar-ho gaire,

ara que sorgim dels marges per a trobar-nos,

dansarem nus altre vegada, eternament, éssent,

per sobre de qualsevol marge, la justa imatge,

ara que el destí s’omple de il·lusions guanyades,

que no hi ha més camí que el teu cos lliure,

sense cadenes ni monedes al món imaginat,

sense durs treballs ni grans compensacions,

ara que la lluita no és la raó ni ens caldrà mai,

mai més, lliures i eterns, sorgint del no res,

massa tard per arribar-hi d’hora, vola la ment,

entre els destins apresos, ara i un cop més,

desfarem l’onatge per recordar d’on sorgim,

entre els planetes i els astres, serem el sol,

aquella terra que s’omple de cossos joves,

que s’alimenta de fruits i arbres deslliurats,

ara que som lliures i lluitem per la vida,

ara que ja no ens cal mirar més enllà,

massa tard per ser d’hora i tornar a caminar.

 

No Comments »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck