Insubmises i submises
Les misses mig dites i el cava fresc,
submís el dia que s’entreveu llunyà,
allà on desperten les ombres, endins,
submises les ombres a les hores,
submís l’instant comprès, corprès,
submises les històries i les dèries,
submises les agulles del rellotge,
submisos al temps, submisos al lloc,
a cada ona i a cada foc, a cada mot,
submises les creus perquè moren,
submises les deesses al coneixement,
submisa la barreja, el rubí encés,
submises les paraules del revés,
submises les històries i els fets,
submises les branques de l’arbre,
d’ell mai podràn deslliurar-se,
i si algún dia en cau una…
Submisa al terra o a l’arc,
submisa al joc dels infants,
submisos els instants estranys,
les hores que no acaben de passar,
submises les instantànies del demà,
submís l’instant, cada parany, l’any,
insubmises les mentides i veritats,
insubmises a les boques dels capitans,
a les boques dels trabucaires i pirates,
insubmises les mitologies erràtiques.
Ara que encara som joves i valents
et diré allò que sovint amago al vent,
que som submisos de miraments,
de estranyes apoteòsis al parlament,
ara que pensem més que no diem,
ara que el desgavell arriba al cervell
et diré tot allò que t’amaga el vent,
que mai serem lliures si no volem,
i si volem les ales s’extendràn,
molt més enllà de muntanyes i cels,
ara que t’ho puc dir, t’ho diré,
que ja no ens manquen il·lusions,
que jo ja no sóc qui era, tu tampoc,
perquè aquests versos són submisos,
a aquestes línies fines del coneixement,
i aquesta distància entre tu i la ment,
entre jo i el lament, fa més plàcid el vol,
el anar a contracorrent de mites i foc,
allà on despertem sempre hi serem,
com animals d’ànimes abruptes,
quan el sol ens cremi a les creus,
deslliurats i insubmisos, fidels,
i del tot submisos… els estels,
a la força de l’univers, únic vers,
i bes a bes entendrem el pas,
cada passa que no direm, mai,
insubmisos dansarem, viurem.