La nit tempta
I dels ulls del matí extreiem el primer plor,
de tanta tristesa que arriba a les mirades,
de tant en tant escrivim el futur de llavis,
com besades lliures com el vent, atraient,
tantes nits com temptadores dones soles,
com temptadors homes sols, intermitents,
per no seguir la línia que delimita cada plor,
per no passar la vida extreient cada recó,
cada parany de la memòria, cada cos nou,
cada tendre il·lusió d’infant, quan volarem?
Quan ens veurem allà dalt, damunt el núvol,
quan deixarem la vida per sentir cada mort,
per tenir-te sense saber si hi ets o no hi ets,
per saber si les muntanyes parlen de vida,
i doncs, si cada camí ens parla de tu.
La nit tempta i no la vull deixar escapar,
després de tantes matinades dormirem,
les ànsies de dormir la luxúria i la ira,
de notar el cos nu, la presència al costat,
la tendresa i l’amor de veritat, el frec a frec.
La nit tempta i dels ulls de la tarda vinc a tu,
com un poema esquinçat per les vèrtebres,
com un crit llençat al vent que ens captiva,
quan tempta, entre la mirada més salvatge,
una il·lusió feta de flors vives i adormides,
mai marcides, d’aquestes eternes que dus,
entre els teus passos, a bànda i bànda,
entre els camins menys transitats,
als recons d’aquest país de llengua viva,
on els germans i les germanes sóm tots,
som totes, persones i ones al mar etern,
on despullo el meu cos per veure el teu,
on despulles les albes per tenir-me a prop,
quan imagino una musa que no ve d’enlloc,
un constant caminar darrera de cada instant.
Voldria saber si els astres et són fidels,
si tens el que mereixes i mereixo ser-hi,
si mereixem només neixem i hi som,
si això que ara t’escric és vers concís,
si no tinc més que dir i em planto aquí,
si hi ha tantes coses encara per dir-nos,
i potser no ens atrevim, i deixem el temps,
que passi, suau i lent, tranquil i senzill,
entre els ulls de la gent, pels matins,
quan extreiem el primer plor, abans de tot,
i ens adormim entre els marges abruptes,
preguntant-li al sol, a la pluja, a l’arbre,
ara que la nit tempta i no ets aquí,
ara que la tarda m’allunya de mi,
ara que el matí és just on ahir.