Veles durades
Veles durades sota el sol creixent
Emmirallen les veus del present,
Sota les ales de les aus d’argent,
Despullen els mites dels comiats,
Entre les estàtues són l’instant,
A Grècia voldria anar, somni distant,
Allà on les veles semblen fines sedes,
On les teles dels vestits són suaus de nit,
On despullo el meu cos sense saber-ne,
On no tinc l’elegància dels homes antics,
On deixo d’estimar-te sense poder veure’t,
On callo per mai no saber-me esclau, mai,
Les paraules brotaran ennuegades de saliva,
Beuré dels licors més ardents, els fugissers,
Que s’escapen pels teus ulls extraient la llum,
Entre els ombres trencades dels temples d’ahir,
Les ombres del coneixement i de les savieses,
Qui podria saber omplir els versos més que tu?
Els teus dits sobre el meu cos morint en tu,
Sota els meus llavis, allà damunt d’ells,
Entre les cames on hi dormiré el sexe,
Allà on les veles són durades i senzilles,
Allà, mar enllà, on som tràgics i comediants,
Potser feliços i clars, i purs, i radiants.
Allà on m’aturo i on hi reposo el cor,
On ronden les rondalles dels infants,
Allà on les veles s’encenen lliures,
Aquí, on som salvatges i tranquils,
On entreveiem sol i cel, llunes i mel,
On les veles són durades als vents.