M’evadiré
Despullo el vers amb la necessitat de trobar-te,
despullo la calma, em mantinc ple de dies,
torno a tu amb la claredat dels matins,
descendeixo pels corriols antics i prohibits,
mai seré com havia previst i tornaré,
entre els fruits de marihuana m’evadiré,
faré lletres estranyes i et cercaré més enllà,
quan tornaré a la terra plena i estimada,
quan torni per cercar-te, Vallès enllà,
on la mar també és blava i du el teu nom,
on el món s’obre i també em ve a buscar,
somni enllà, més enllà, on sóc tu i tu jo,
sense esperar res a canvi, només somnis,
desmembraré cada vers per veure’t fidel,
entre aquestes línies mai vegis les creus.
Creu en mi com jo en tu sense conèixer-nos,
quan ens veiem l’univers cercarà formes,
formes on trobar-nos i veure’ns francs,
jo també embarcaré per anar a ultramar,
enllà, on veurem tot l’univers despertar,
on podrem ser feliç junts, a cada costat,
és estrany, potser després ens negarem,
a cercar-nos si no fem els primers passos,
et trobaré entre xarxes i sense pescar,
potser el ciberespai ens tornarà a mirar.
Ara encara és d’hora, en només uns dies,
només en quatre dies tornaré a al·lucinar,
i m’obriré i m’evadiré, ja sec et trobaré,
-És estrany però sento el cant, ocell estimat-