POESIES, ASSAJOS I MÉS (II)

Vers a vers se  m’obre cada univers,

aquí on el paisatge és magnífic,

on les vistes són extraordinàries,

he arribat a la badia Fresolana,

a aquesta terra quasi verge,

on es parlen llengües estrangeres,

on omplo els meus ulls de joventut,

aquí, mai perdut, et tornaré a escriure,

el sol em cremarà l’esquena i el cos.

Cerco i trobo les ombres dins meu,

em desplaço sigil·losament, rebo la veu,

entre el vent suau de la plana,

allà a baix hi descansa la ciutat,

veig el “Duomo” reposant, fascinant,

és aquí on l’essència de flors em torna,

on cerco inspiració i tinc temps per tot,

on origino el poema mirant enllà l’univers,

on em perdo entre les línies, no vull tornar.

esperaré uns dies i quan torni fumaré,

la verda maria ja cansat de tantes creus,

de catolicisme ranci, si no fos per això…

Buscaria les formes anàrquiques,

cercaria els cossos joves i les veus,

masses presses i estudiosos actuals,

potser mai és el moment o és sempre,

em quedo sol, l’univers torna a créixer,

i no és qüestió de mirar o no mirar res,

allà a baix respira la calma la ciutat,

mentre la gent segueix treballant.

D’alguna manera he acabat escapant,

ara que encara és d’hora, l’univers brillarà.