Les hores passen lentes
I tant li fa si busco presses,
o si tinc ganes de no ser-hi,
tot em fa tornar al mateix lloc,
ara que m’omplo de poesia, visc.
Brillants, els arbres dels matins,
la ciutat respira calma i ets aquí,
potser no seràs tu i o bé sóc jo,
qui sap si aquest és un altre recó,
ara m’omplo de nits, pels matins,
tanco les parpelles per a sentir,
estudien món i cosmos i no hi ets,
analitzen cada detall i no et veuré,
potser no seràs tu i ara cerco el sol,
la bellesa als ulls de veïnes i veïns,
ara que dormo sense poder dormir,
on les hores passen torna’m a mi,
ara que encara pot ser d’hora,
ara que encara et puc sentir,
que despullo paisatge i matí,
que sento que potser repeteixo…
Que xerro massa de tu, ara…
deixa’m sentir, viure i morir,
escriure els versos, tornar a mi,
que sense una musa no puc viure,
aquí, allunyat de tot ets com el verí,
i despullo la meva ànima, dolç encís,
m’agradaria tornar i sentir-me lliure,
poder acariciar-te, cercant recó, record.