Et buscaré més enllà dels versos
I seguiré sempre la temàtica de sempre,
sorgiré, nu i tendre, sempre fidel a tu,
dormiré on reposar sigui la tònica,
el típic i tòpic descans de vers i bes,
acostumat a sentir-me deslliurat,
de paraules complicades i d’instant,
allà on la veu es perd a l’univers,
on creixo per oblidar l’únic vers,
on les paraules manquen de sentit,
allà on poder seguir i ser feliços,
on ens trobarem a rem i guanyarem,
et sentiré més enllà dels versos,
veient la terra lliure d’especuladors,
no caldrà saber que diuen els usurpadors,
estranys estrangers com seran pel món,
sense cap dubte guanyarem i serem,
per damunt de tot el que imaginem.
Buscarem les llengües germanes,
anirem allà on l’alba despulla el vers,
on sentir-nos sigui molt més senzill,
on sentiré la teva presència, essència,
entre les flors del matí, obrint-nos,
et sentiré quan ja no quedi res més,
després de tot serem ombres de llum,
mullarem els llavis a cada univers,
tornarem allà on serem deslliurats.
Després de tot som on cal ser-hi,
on despullem els cossos al sol,
a la platja on sentiré, enllà del vers.