L’univers

phanoramix | General | Tuesday 6 November 2007

 images.jpg

Vers a vers se  m’obre cada univers,

aquí on el paisatge és magnífic,

on les vistes són extraordinàries,

he arribat a la badia Fresolana,

a aquesta terra quasi verge,

on es parlen llengües estrangeres,

on omplo els meus ulls de joventut,

aquí, mai perdut, et tornaré a escriure,

el sol em cremarà l’esquena i el cos.

Cerco i trobo les ombres dins meu,

em desplaço sigil·losament, rebo la veu,

entre el vent suau de la plana,

allà a baix hi descansa la ciutat,

veig el “Duomo” reposant, fascinant,

és aquí on l’essència de flors em torna,

on cerco inspiració i tinc temps per tot,

on origino el poema mirant enllà l’univers,

on em perdo entre les línies, no vull tornar.

esperaré uns dies i quan torni fumaré,

la verda maria ja cansat de tantes creus,

de catolicisme ranci, si no fos per això…

Buscaria les formes anàrquiques,

cercaria els cossos joves i les veus,

masses presses i estudiosos actuals,

potser mai és el moment o és sempre,

em quedo sol, l’univers torna a créixer,

i no és qüestió de mirar o no mirar res,

allà a baix respira la calma la ciutat,

mentre la gent segueix treballant.

D’alguna manera he acabat escapant,

ara que encara és d’hora, l’univers brillarà.

M’evadiré

phanoramix | General | Tuesday 6 November 2007

evasio.jpg 

Despullo el vers amb la necessitat de trobar-te,

despullo la calma, em mantinc ple de dies,

torno a tu amb la claredat dels matins,

descendeixo pels corriols antics i prohibits,

mai seré com havia previst i tornaré,

entre els fruits de marihuana m’evadiré,

faré lletres estranyes i et cercaré més enllà,

quan tornaré a la terra plena i estimada,

quan torni per cercar-te, Vallès enllà,

on la mar també és blava i du el teu nom,

on el món s’obre i també em ve a buscar,

somni enllà, més enllà, on sóc tu i tu jo,

sense esperar res a canvi, només somnis,

desmembraré cada vers per veure’t fidel,

entre aquestes línies mai vegis les creus.

Creu en mi com jo en tu sense conèixer-nos,

quan ens veiem l’univers cercarà formes,

formes on trobar-nos i veure’ns francs,

jo també embarcaré per anar a ultramar,

enllà, on veurem tot l’univers despertar,

on podrem ser feliç junts, a cada costat,

és estrany, potser després ens negarem,

a cercar-nos si no fem els primers passos,

et trobaré entre xarxes i sense pescar,

potser el ciberespai ens tornarà a mirar.

Ara encara és d’hora, en només uns dies,

només en quatre dies tornaré a al·lucinar,

i m’obriré i m’evadiré, ja sec et trobaré,

-És estrany però sento el cant, ocell estimat-

Les hores passen lentes

phanoramix | General | Tuesday 6 November 2007

 rellotge3.gif

I tant li fa si busco presses,

o si tinc ganes de no ser-hi,

tot em fa tornar al mateix lloc,

ara que m’omplo de poesia, visc.

Brillants, els arbres dels matins,

la ciutat respira calma i ets aquí,

potser no seràs tu i o bé sóc jo,

qui sap si aquest és un altre recó,

ara m’omplo de nits, pels matins,

tanco les parpelles per a sentir,

estudien món i cosmos i no hi ets,

analitzen cada detall i no et veuré,

potser no seràs tu i ara cerco el sol,

la bellesa als ulls de veïnes i veïns,

ara que dormo sense poder dormir,

on les hores passen torna’m a mi,

ara que encara pot ser d’hora,

ara que encara et puc sentir,

que despullo paisatge i matí,

que sento que potser repeteixo…

Que xerro massa de tu, ara…

deixa’m sentir, viure i morir,

escriure els versos, tornar a mi,

que sense una musa no puc viure,

aquí, allunyat de tot ets com el verí,

i despullo la meva ànima, dolç encís,

m’agradaria tornar i sentir-me lliure,

poder acariciar-te, cercant recó, record.

Escriuré el vers més trist

phanoramix | General | Tuesday 6 November 2007

 tristesa.jpg

Per saber del somni que em farà tornar,

per saber de les ones que passen lentes,

t’escriuré el vers més trist i fugisser,

mai havia sentit la necessitat d’anàlisi,

“Després de tot” és un poema d’amor,

com “L’univers” o els pomes més clars,

aquells que m’apropen a tu sense saber

qui ets, com respires, com oblides, tot,

personalitzant el poema més trist, dol,

i no et pertany, apropant-me als ulls,

aquí, a l’olimp dels déus més senzills,

on despullo l’ànima sense nuar el cos,

les estàtues dansen mudes sota temples,

les pintures esguarden els arts majors,

escric per veure’t plena i entenc l’espera,

en poc temps t’imagino i no sóc qui era.

aquesta forma d’evacuar automàticament,

pensaments i idees, versos versàtils volant,

quan em parles dels dies com de les nits,

tornaré a tu un dia que no calgui esperar,

després de tot som allà on voldríem,

ara que el sol em diu com serem,

quan els núvols passen més serens,

potser escriuré el vers més trist,

però ara no és pas el moment,

l’escriuré quan no quedi el record,

serà més tard, potser molt més tard,

quan mori, i doncs, qui ho sap,

ara necessito viure i veure’t, estimar.

Et buscaré més enllà dels versos

phanoramix | General | Tuesday 6 November 2007

versos20de20bronceax2.jpg 

I seguiré sempre la temàtica de sempre,

sorgiré, nu i tendre, sempre fidel a tu,

dormiré on reposar sigui la tònica,

el típic i tòpic descans de vers i bes,

acostumat a sentir-me deslliurat,

de paraules complicades i d’instant,

allà on la veu es perd a l’univers,

on creixo per oblidar l’únic vers,

on les paraules manquen de sentit,

allà on poder seguir i ser feliços,

on ens trobarem a rem i guanyarem,

et sentiré més enllà dels versos,

veient la terra lliure d’especuladors,

no caldrà saber que diuen els usurpadors,

estranys estrangers com seran pel món,

sense cap dubte guanyarem i serem,

per damunt de tot el que imaginem.

Buscarem les llengües germanes,

anirem allà on l’alba despulla el vers,

on sentir-nos sigui molt més senzill,

on sentiré la teva presència, essència,

entre les flors del matí, obrint-nos,

et sentiré quan ja no quedi res més,

després de tot serem ombres de llum,

mullarem els llavis a cada univers,

tornarem allà on serem deslliurats.

Després de tot som on cal ser-hi,

on despullem els cossos al sol,

a la platja on sentiré, enllà del vers.

Veles durades

phanoramix | General | Tuesday 6 November 2007

 eclipse99_collin_big.jpg

Veles durades sota el sol creixent

Emmirallen les veus del present,

Sota les ales de les aus d’argent,

Despullen els mites dels comiats,

Entre les estàtues són l’instant,

A Grècia voldria anar, somni distant,

Allà on les veles semblen fines sedes,

On les teles dels vestits són suaus de nit,

On despullo el meu cos sense saber-ne,

On no tinc l’elegància dels homes antics,

On deixo d’estimar-te sense poder veure’t,

On callo per mai no saber-me esclau, mai,

Les paraules brotaran ennuegades de saliva,

Beuré dels licors més ardents, els fugissers,

Que s’escapen pels teus ulls extraient la llum,

Entre els ombres trencades dels temples d’ahir,

Les ombres del coneixement i de les savieses,

Qui podria saber omplir els versos més que tu?

Els teus dits sobre el meu cos morint en tu,

Sota els meus llavis, allà damunt d’ells,

Entre les cames on hi dormiré el sexe,

Allà on les veles són durades i senzilles,

Allà, mar enllà, on som tràgics i comediants,

Potser feliços i clars, i purs, i radiants.

Allà on m’aturo i on hi reposo el cor,

On ronden les rondalles dels infants,

Allà on les veles s’encenen lliures,

Aquí, on som salvatges i tranquils,

On entreveiem sol i cel, llunes i mel,

On les veles són durades als vents.

Somnis capriciosos

phanoramix | General | Tuesday 6 November 2007

somni.jpg 

Somnis que esdevenen capricis de rics,

Riquesa de cors compromesos amb el cel,

Cares rares a les darreres troballes,

Entre la son i els somnis durats,

Entre la nit i les parpelles som,

Entre els ulls i les darreres passes,

Allà on els somnis semblen capriciosos,

On la riquesa és als ulls dels dies passats,

Entre les nits sabies que ens faran tornar,

Allà on érem, on volem ser-hi i estar-hi,

Ara que somniem sense cap mena de lligam,

Quan ja res no ens guia, quan ens som fidels,

Capricioses formes de sexes cara als vents,

Arribarem on el cel s’omple de mel lentament,

On la dolçor és la tendre excusa mai anomenada,

On som més dolços que el sucre serem eterns,

Allà on els meus somnis acaben sent els teus,

Somnis de realitats ja assolides i ben clares,

On cerquem l’anonimat a la foscor de la nit,

On ens ennegrim extremament de sequedat,

D’allà on vénen les pors més rares i estranyes,

On les cares i les mirades ens diuen que serem,

Tindrem les nits més tendres per seguir somniant,

Els capriciosos somnis ens diran allà on anar,

Potser allà on no voldríem ser-hi mai, mai,

De vegades la son no ens dirà res i ens enganyarà,

Ara ja es tard per voler despertar, somni de demà.

Bellesa inesgotable

phanoramix | General | Tuesday 6 November 2007

bellesa.jpg 

Font de vida i dolçor extrema,

Bellesa de les hores immaculades,

Dels portals on s’hi asseu l’amor,

Als paratges més bells de la memòria,

Allà on la bellesa és inesgotable,

On hi aturo la mirada i moro per tu,

Tu que ets jo, tu i jo que ho som tot,

Com un univers que s’alça, fermament,

Mes enllà de tots els somnis, corrent.

Voldria saber de la bellesa i de la sort,

Del teu cos nu i senzill, planer i bell,

De tot el que em dius quan ja calles,

Del que mai em diràs per més xerrades,

La bellesa inesgotable entre les places,

Als carrers on hi transiten les memòries,

Allà on som tan sols un cos… “Vine”.

Tu, que ets bella més enllà de les formes,

Que m’informes de tot sense poder veure’t,

Que et despulles de nou al món imaginat,

Que obres els marges i els límits mirant,

Que sembla que res no vols i m’animes,

Ànima amb ànima em dónes la mà com ahir,

Ara que encara la bellesa no té cap final,

Ni cap començament, ara, moment etern,

Aniré allà on aniuen tots els vells estels,

On m’aculls sense parlar-me, res a dir-me,

Allà on les fonts ens assenyalen la vida,

On al bellesa és inesgotable, vindràs,

Ara que ja saps el que et dic sense xerrar.

Aparició onírica

phanoramix | General | Tuesday 6 November 2007

50f-one-girl-against-the-mafia.jpg 

Quan els somnis s’amuntonen endins,

La soledat desapareix amb un sol bes,

Vaig veure nua la teva imatge prohibida,

El teu cos encara tendre em mentí,

La teva adolescència indecent,

Les teves mans suaus acariciant-me,

La teva veu dolça i fina com l’aire,

El rierol d’aigües de tendresa que erets,

I jo a contracorrent dels temps orfes,

De tu i de mi, de la dolçor extrema,

Vaig aturar el moment a la plaça onírica,

Vaig posar nom a les escales del port,

Seria el nostre recó on jugaríem sols,

Amagats del món i dels adults madurs,

De la negació de la bellesa i l’amor,

El desamor mai podria arribar, mort,

Sempre joves ens mantindríem eterns,

El moment de somni incandescent

Faria encendre el foc de les passions,

Entre el meu cos i el teu l’eternitat,

Com dues ànimes nues veuríem el sol,

Brillant i lluent com els nostres dies,

Estranys humans renegarien de l’animal,

No veuríem mai la seva part onírica i dolça,

Es negarien a estimar el teu cos bru,

Suposo que seria la forma d’acabar,

L’aparició onírica ara em fa callar,

Escriure’t em farà tornar la teva pell

I és la millor manera de veure’t,

Bellesa entre les línies i el vers,

On s’hi amaguen els petons presos,

On s’hi oculten les carícies em tens,

Aparició onírica al constant despertar,

Simbiosi de formes somniades a l’arribar.

Bes a bes

phanoramix | General | Tuesday 6 November 2007

 bes.jpg

Bes a bes voldria tornar a tenir-te,

Bes a bes seria ple de tot moment,

Bes a bes voldria sentir-te meva,

Bes a bes per conèixer-nos després,

Bes a bes, a la primera trobada,

Bes a bes, una vegada i una altre,

Ara de nou et beso, ara i encara més,

Ara que et somnio d’alguna manera,

Ara que et sento sense tenir-te…

Ara que embogeixo i pateixo,

Ara que no m’agradaria ser,

Ara, bes a bes, un cop més,

Despullo la memòria de tot,

No vull tenir-la si no hi ets,

Si no véns ja no h seré més,

Després de tot som imaginaris,

Som el que volem ser i caminem…

Pels paratges de la memòria anem,

Mentre de nit somniem, ens veiem,

Bes a bes i cos a cos, ment a ment,

Sentiment pur i ardent, eternament,

Som allà on volíem ser-hi presents,

Bes a bes, ara de nou i un cop més,

Allà on varem despullar les imatges,

Allà on ja no ens valen més paraules,

Allà on ens despullem a les albes,

Bes a bes i en total calma d’ànima,

Bes a bes tornarem a enamorar-nos,

D’ara al demà, bes a bes la vida torna,

De bes a bes la tendresa és fluïdesa,

Segur que trobarem el bes al vers,

La versàtil forma dels llavis, bes a bes.

Next Page »

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck