Ombres clares
Ombres clares, ombres fosques,
ombres dins el pensament profund,
dins de cada cos, dins de cada ull,
així es despulla el present al món,
i extreu només la fragància del bes,
enmig de l’univers de les paraules,
on les ombres són clares i fosques,
on ja no tornarem a defellir, mai més,
i tindrem la força de cada vers, després,
i cantarem càntics antics a cada albada,
i els nostres cossos dansaran nus de nit,
i faran l’amor les més belles carícies,
i dormiran les nostres ànsies,
i s’arrossegarà cada escull moll,
entre les ones i les roques cada lloc,
allà on ens distreiem despullant el vers,
i observàvem les ombres de cada univers,
ombres clares a les vies làcties i els fets,
després de tot som allà on s’atura l’imatge,
on s’atura el temps i no espera ningú altre,
on som joves i senzills, clars i tranquils,
on despullem les imatges de cada ser,
quan ja no tenim històries ni mites, res,
i les ombres són clares per cada mirada,
el nostre vers ja despulla la tarda, ja nua,
no podrà resistir la força de la festa al niu,
i faran l’amor els ocells més bonics,
els seus colors duràn la pau aquí,
on l’univers és habitble per cada llum,
i els nostres braços, les nostres mans
esperen l’escalfor de cada cor, arreu.
Ombres clares i fosques damunt la creu,
damunt el pujol i el monestir, sobre el menhir,
allà dalt on el dolmen s’omple de llums i llunes,
on les ombres són clares i transparents al vent,
allà on despullem les nostres ànsies a cada vers,
allà on les imatges són tendres i és lliure l’instant,
on anunciem l’alba amb cada mirada, a cada lloc,
i veiem ombres i llums, panys i planys, res de res,
i no som ni ombra ni llum, ni ho volem ser després,
entre les ombres del bosc hem aprés a ser fidels,
a mantenir-nos entre els marges de cada camí,
allà on es despullen els cossos joves i la nit,
on les ombres només són clares per elles,
entre els astels i les estrelles, pell a pell,
despullarà la tarda una sola imatge bella,
un nou instant on trobar-nos i ser companys,
on le ombres són clares i és clar el moment.