Ombres clares

phanoramix | General | Thursday 1 November 2007

ombres_colores_.jpg 

Ombres clares, ombres fosques,

ombres dins el pensament profund,

dins de cada cos, dins de cada ull,

així es despulla el present al món,

i extreu només la fragància del bes,

enmig de l’univers de les paraules,

on les ombres són clares i fosques,

on ja no tornarem a defellir, mai més,

i tindrem la força de cada vers, després,

i cantarem càntics antics a cada albada,

i els nostres cossos dansaran nus de nit,

i faran l’amor les més belles carícies,

i dormiran les nostres ànsies,

i s’arrossegarà cada escull moll,

entre les ones i les roques cada lloc,

allà on ens distreiem despullant el vers,

i observàvem les ombres de cada univers,

ombres clares a les vies làcties i els fets,

després de tot som allà on s’atura l’imatge,

on s’atura el temps i no espera ningú altre,

on som joves i senzills, clars i tranquils,

on despullem les imatges de cada ser,

quan ja no tenim històries ni mites, res,

i les ombres són clares per cada mirada,

el nostre vers ja despulla la tarda, ja nua,

no podrà resistir la força de la festa al niu,

i faran l’amor els ocells més bonics,

els seus colors duràn la pau aquí,

on l’univers és habitble per cada llum,

i els nostres braços, les nostres mans

esperen l’escalfor de cada cor, arreu.

Ombres clares i fosques damunt la creu,

damunt el pujol i el monestir, sobre el menhir,

allà dalt on el dolmen s’omple de llums i llunes,

on les ombres són clares i transparents al vent,

allà on despullem les nostres ànsies a cada vers,

allà on les imatges són tendres i és lliure l’instant,

on anunciem l’alba amb cada mirada, a cada lloc,

i veiem ombres i llums, panys i planys, res de res,

i no som ni ombra ni llum, ni ho volem ser després,

entre les ombres del bosc hem aprés a ser fidels,

a mantenir-nos entre els marges de cada camí,

allà on es despullen els cossos joves i la nit,

on les ombres només són clares per elles,

entre els astels i les estrelles, pell a pell,

despullarà la tarda una sola imatge bella,

un nou instant on trobar-nos i ser companys,

on le ombres són clares i és clar el moment.

1 Comment »

  1. [...] la dissort que condemnàrem, aquella ombra fosca que no vols, com aquelles ombres lluminoses, les ombres clares del nou vol de llum, el perfum dins la copa del vi antic, el bes a bes quan versem alliberats, la [...]

    Pingback by POESIES, ASSAJOS I MÉS (II) » Un dia prop la imatge de la mort — 28 December 2010 @ 3:59

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

You must be logged in to post a comment.

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck