Entre trens
Entre trens, entre les vies del temps,
allà on acaben les ombres, més endins,
on som justament qui esperàvem, allà,
on les ombres juguen amb les llums…
Més o menys, cap a la cantonada curta,
on canten les càntires misses de l’abat,
on campen les campanes deslliurades,
allà on les verges perden el seu bé preuat,
on els sants ja no són màrtirs ni coronats,
on despullen les imatges del més sagrat,
entre trens, entretenint-nos amb les veus,
que omplen l’espai i la tarda de vent i fred,
ara que la llum ja és més alta i més bella,
la pau sembla la seva amant justiciera,
com dues feres salvatges dormen al jaç,
jeuen a per les tardes i no tornen mai,
a allà on les vares fer possibles, al lloc,
com llobes s’afanyen a perseguir preses,
fàcilment les cacen i les megen, tros a tros,
sort en tenirem de les barques i els rems,
de nit passem el riu amb la mirada esquiva,
fugint del nostre reflex a l’aigua com a mirall.
Entre trens entretenen tantes trobades tristes,
les alegries, pensàrem, arribarien més tard,
encara d’hora enumariem els resultats oposats,
entre les postes de sols i de llunes el més bell,
el lloc de pau i de calma, de llum i nueses,
allà on som més joves si purs, més tranquils,
on, fil a fil, filem el destí de cada camí i drecera,
on deslliurem les forces més lluny de cap unió.
Entre trenes de tres nimfes encuriosides mirà,
allà darrera dels arbres, una mica més amb mi,
la forma de fer-me entendre tantes treves tortes,
trobà la manera de fer la drecera al traç anomenat,
anuncià les formes de tenir-nos sense ser-nos vedat
cap de les inquietuds i les proeses de les frases fetes,
del que diríem si no penséssim en que passaria o no,
una manera de veure-ho tot del color del vidre oposat,
on el túnel o el pont és una trampa dramàtica a la sort,
on trobes les raons que ens fan ser com som i morim,
i naixem, i anem regenerant l’energia a base de cops,
de partícul·les ben minses que no s’aturen enlloc, prou!
Ara, entre trens transiten les nostres ànimes soles,
allà on ens depsullen les imatges els nous savis, aquí,
on tu despulles el vers i l’arbre, cada fulla i cada full,
aquí on ara véns a trobar-me, aquí, tant a prop, amb tu,
ara que entre trens arribes als destins més anhelats,
ara que et despulles al temps i a l’espai, amb mi…
Jugarem junts als jocs del a badar, del passar de llarg,
a aquells instants plens de sentiments que han de ser
de darrera en endavant i de tort a dret: El vers primer.
Entre trens i entre línies, entre vies dels destins.