Buscaré un record, un recó
I transitaré pels paranys de la memòria,
dansaré al ritme dels cossos deslliurats,
m’acostumaré a sentir-te en l’anonimat
i cercaré la teva veu quan no quedi res,
quan no quedi res tingues sempre present
que l’univers creix i som lliures de vent,
sé que serem potser l’absència del bes,
el caminar tranquils, cercant un recó,
buscaré un record, cap parany, lliure,
seré, qui ho sap si no ho sé jo, qui?
Buscaré un recó, un lloc on ser-hi,
un instant per sentir que sóc d’aquí,
que no em manca cap escull de tu, de mi.
Alliberaré el cos quan senti l’amor,
sóc lliure de tantes passions, ballo sol,
i cerco un recó, ja mut, ja cec, ja moll,
domino l’espai sense dominar res, res,
domino el temps sense pensar-ho gaire,
després mancaran les formes, ara reneixo,
i deslliuro l’instant per sentir la repetició,
repetir els versos no ens servirà en endavant,
masses voltes sobre mi mateix, sobre tu,
em faran buscar un record, un recó,
però mai em sentiré pres de pressions,
deslliurar-me a la passió, al món.
Seré el cor abans que el cos,
seré aquell recó, el nou món,
aquella escuma tendre, el sol,
potser un astre nu al cel immens,
a la foscor extrema de les nits,
allà on els recons són records, al nord.