Sense armes
Sense armes som més forts,
Veiem l’onatge amb la pell,
Sentim el plaer lleugerament,
Així, nus i sense l’armament,
Aturem l’aire per fer-ne estels,
De violències no n’entenem
Ara que som pacífics guanyem,
Entre cada terra i cada horitzó,
A prop de cada mort i cada viu,
Sentint la calor i tot sentiment,
Deslliurem el vers per ser silent,
Ens banyarem a l’aigua salada,
Més suaus, sense cap armament,
Ara que lluitem cara als vents,
Ara que encara ens sentim, plaents,
Si tu hi vas jo no tardaré, vindré,
Amb tu i plens, nus de sentiments,
Allà on serem lliures i purs, serens,
Allà on vénen les idees i despullem
Només amb els ulls a tota la gent,
Ara et demanaria: “Torna’m boig”,
I potser encara ara, encara molt més,
Que sense armes som molt més forts,
I no serà qüestió d’anar a morir ni matar,
Tampoc de veure’ns sense parar i somniar,
Un món en pau ens crida i no hi ha més joc,
Ara és l’hora de ser valents i cridar ben fort,
Després de tot som més forts: I doncs, somniem.