Som nus de tanta bellesa
I dels límits de les nits
Potser trobarem l’encant,
Som nus de tendresa i bes,
Cada vers m’ensenya més,
Cada vegada és més senzill,
Quan ens adormim morirem,
Un cop més el nostre cos nu
De tanta besada i caminades,
Suposo que som l’ombra justa
La que camina els nostres passos,
La que s’adorm a cada límit,
Aquella que s’acull a cada ull,
La que somnia per ser complerta,
Som nus i ja res és com era,
Després de tot som allà on érem,
Despullarem la tarda per veure’ns,
Plens, ocuparem cada plaça i carrer,
La vida serà sempre viatge al•lucinant,
Després de tot som allà on érem.
Som nus de tanta bellesa, encara queda,
De tanta besada, som, i doncs, el que resta,
Ara que acaricio la teva pell amb els ulls,
La teva geografia, el teu cos bru i nu,
Ens dirà com érem abans del encontre,
Adormiré els meus passos, un cop més.