Dolçor extrema
Dolçor extrema al límit dels ulls,
Entre les núvols i la lluna seré,
Entre el teu cos i la teva anatomia,
Entre la dolçor extrema i la mar,
Entre la tendresa i la ceguesa,
Entre tantes terres tortes, la sort.
Endolciré el dol si arriba el dolor.
Entre l’olor forta de les coves,
Entre les herbes que s’adormen,
Entre les tortuoses formes de nit,
Entre les instantànies fotografies,
Sense presses ni més encanteris,
Sense la necessitat de veure’ns,
Sense la necessitat de sentir-nos,
La dolçor extrema ens dirà que som,
Potser qui som, potser tota la resta,
I de nit adormiré totes les ànsies,
Entre les terres molles i humides,
Endolciré les sinuoses companyies,
El sol creixent i crepuscular, la veu,
Entre tantes terres la dolçor més dura,
Entre el teu cos i el meu cor, la carn,
La saviesa de la ceguesa i les nits,ç
Totes les nits, adormint-me i mirant,
Entre cada somni, el teu cos mirant-me,
Entre la dolçor extrema i l’extrema por,
Entre totes les il·lusions i les frustracions,
Serem el color dels ulls de les deesses,
De totes les promeses garantides pel temps,
De cada instant mort o cada instant present,
Serem la font on despullar-nos i ser-nos fidels,
Entre els estratagemes de les gemmes polides,
Entre els regals adquirits amb els anys,
Els panys de totes les portes i amagatalls,
Allà on els refugis es fan només amb les mans,
Allà on ens adormim sense paràsits ballant,
On endolcim el dol si el sol vol o no vol,
La dolçor extrema ens dirà qui érem,
Qui som encara… i que volem si volem,
I sinó volem perquè ens sentim i estimem,
Si aterrem ens dirà que és la dolçor i el cos,
La carència de la ciència i la parafernàlia,
De les segellades metàfores, bellesa abstracte,
Allà on és més senzill trobar-nos i besar-se,
La dolçor extrema ens dirà qui som i que queda,
Després de tot això ja no quedaran marges,
Tampoc quedarà lloc ni marges, res de res,
Després de tot això només voldrem dolçor.