Érem l’escull
Érem l’escull i ara som l’ona,
Esperàvem trencar les aigües,
I ara som les roques del port,
Ara som l’arbre sense arrels,
Desempallegats de terra i astre,
Allà on voldríem ser i estar,
Món endins, més a prop,
El vent ens dirà on érem,
Ja res ens podrà negar el temps,
Cada nova passa deslliurarà el cel,
Com a l’escull on hi trenca l’ona,
Serem l’onada i el darrer anhel,
Estarem allà on no hi queda res,
Allà on véns guaitaré la ventada,
Després de tot som allà on volíem,
Allà on ja res no ens es negat,
Potser més endins, terra enllà,
On hi dormen els meus peus,
On jeus i descanses mar enllà,
Seré ombra i llum, dolç perfum,
Cos a cos serem l’ona estimada,
Escull a escull serem l’esquitx,
Entre l’aigua i el vent, el bes,
Seré com una espelma molla,
Com un escull allà on érem,
Si més no el darrer anhel,
On despertàvem arran del temps.