POESIES, ASSAJOS I MÉS (II)

 

Mar blava als ulls dels dies,

 Mar blava i recull de somnis,

Qui sap si ets el reflex endins,

Qui sap si ets tu o si sóc jo…

Potser la necessitat de veure’t,

Potser em cal sentir-te a prop,

Qui sap si serà camí o destí,

Ara sé dels somnis dins la fi,

Com una drecera d’ulls clars,

Ara sé que volaré més enllà,

Que em cal saber de la passió,

Un cop més, per saber-te lliure,

Per saber-me més enllà del mar,

Per intuir el teu cos entre el món,

Entre les xarxes navegaré un cop més,

Entre els meus ulls potser t’endevinaré,

Per saber que tenen de divines les divisions,

Per conèixer altres visions, pels ulls del sol,

Potser ens trobarem i res no serà el mateix,

Mentre l’univers creix i les onades arriben,

Mentre als teus ulls trobaré aquella mar blava,

Riallera i pacífica, encoratjada i enamorada,

Potser un recull de somnis pel camí interior,

Una forma de besar-nos sense encara trobar-nos,

Mar blava com a forma de sentir-nos ben endins,

Sense saber massa de tu, potser, coneixent-nos,

Qui sap si acaronaré la teva pell amb els ulls,

Qui sap si sabré del teu cos i de la nova via,

Del camí, del viatge iniciàtic i de les nits,

Noves com les ones, velles com les abelles,

Com les ancestrals estrelles, les més belles,

De les meves pocions trobaré la justa porció,

De fet el camí és per sentir cada batec, l’ahir,

Potser pensar un futur imprevisible i detallat,

Enumeraré les llunes que passaran, mar endins,

Sorprendré la presa de decisions, abans l’acció,

Sentir-te entre les xarxes, el teu somriure net,

El desconèixer-te i esperar per un poema d’amor,

O la necessitat de tenir-te més enllà dels besos,

O de no tenir-te i cantar de nou a l’enyorança,

Per allò que no tenim i cerquem arreu sense dir-ho,

Potser a la mancança, ara de nou, altre vegada,

Ara miro l’horitzó pensant en la mar més blava,

En els teus ulls desconeguts, en el teu cos nu,

Potser és molt aviat però no volia deixar-ho passar,

Em cal escriure una cançó d’esperança a la mar,

Amb la perfecta excusa del teu nom t’escric,

Ara que és més ràpida la carta i el missatge,

Ara que despullo el temps per sentir algú,

Ara que et crido sense saber si ens sentim,

Ara que em llenço sense saber de la rialla,

Sense saber massa bé si ens trobarem,

Endinsant-me mar endins, blau marí.