Paradisos perduts
Paradisos perduts al final del passadís,
Despulla el vent la silenciosa dansa,
Enumera cada pas el ventríloc mut,
Al carrer l’orquestra entona notes tristes,
Mentre ballen veïns i veïnes al so del tro,
Tronen les tempestes arreu dels paradisos,
Els ocults ritmes es deformen i es formen,
Paradisos perduts dins dels paràmetres,
Mai haguéssim imaginat tantes belleses,
Entre les nostres mans baixarà la pluja,
Entre els ritmes frenètics dels endemans.
Ens perdrem entre les perdudes passes,
Entre les nues muses que vindran després,
Potser algun dia ens trobarem entre el vent,
Ara ballo per no aturar-me entre els cels,
Potser mai més tornaré a besar-te com ahir,
Entre els paradisos més ocults et retrobaré,
Despullarem els matins amb la seda verge,
Entre els arbres plens de fulles desfullades,
Entre els arbres muts i els ventrílocs sords,
Entre els camins i els destins serem l’ombra,
Aquell raig de sol que cega tants humans,
Aquell sol que només entreveuen els tigres,
Quan surten a caçar, morts de gana i vida,
Ara que tenim les tendències emmudides,
Ara que descalces els peus per venir a ballar,
Trobarem les tardes mudes de tu i de mi,
Ara que adormim el mim i la mimosa nit,
Als paradisos perduts s’hi amaga el bes,
Soparem cabres abans no vingui l’imprevist,
Entonarem les tonades quan no hi hagi llum,
Mullarem els rems de les barques erràtiques,
Pararem els paratges a la justa mirada dolça,
Entre dures paraules no durarem massa temps,
Entre les tendres imatges serem el tram just,
Aquell que despulla instants per a veure’ns,
Aquell paisatge als ulls dels núvols ennegrits,
L’alè de les mines sobre explotades arribarà,
Entre les vies dels trens són evaporats,
El somni farà la resta, morirà el motor,
La joventut la és arma de doble fil,
Mentre morim l’energia serà donada,
De nou, potser inventarem ja difunts,
Les nostres idees seran paradisos perduts,
Mentre esperem canalitzacions i catenàries,
Mentre ressorgirem entre la sort i la dissort,
Quan no voldríem més instants que el passat,
Quan entreveurem la visió i la previsió,
Als paradisos perduts on s’hi amaga la gent,
Als paradisos perduts on s’hi amaga el vent.
- Mentre tornem el temps dirà quan acabem -
“Paradisos perduts dins dels paràmetres”.
I “parametres perduts dins dels paradisos”. Els paradisos perduts no haurien de ser idees, sinó paradisos de veritat, amb pomes roges i gent nua per tot arreu, lluny dels sacrificis.
Veus com ens alimenta el caos?
Comment by pepe manotes — 9 October 2007 @ 3:32
Sí, m’ha agradat el comentari, totalment d’acord, és com dir que hi ha marges als paradisos o que estan delimitats, pensar en paradisos perduts em fa pensar en que els paradisos que imaginem (entre pomes roges i gent nua) són allunyats dels paràmetres, realment l’antítesi evocada pot fer veure que realment estem alimentats pel caos, molt més del que podríem imaginar, de fet podem creure en paradisos com els que tu comentes… però en tot cas aquests d’alguna manera estan limitats, l’imaginació ens pot fer creure en el paradís terrenal, limitat, si més no, els que sorgeixen dels marges i paràmetres no crec que corresponguin a aquesta terra ni a res del que podem imaginar… D’aquí els paràmetres…
En fi, gràcies per seguir-me i comentar-me, una abraçada.
Phanoramix
Comment by phanoramix — 11 October 2007 @ 6:55