POESIES, ASSAJOS I MÉS (II)

 

Paradisos perduts al final del passadís,

 Despulla el vent la silenciosa dansa,

Enumera cada pas el ventríloc mut,

Al carrer l’orquestra entona notes tristes,

Mentre ballen veïns i veïnes al so del tro,

Tronen les tempestes arreu dels paradisos,

Els ocults ritmes es deformen i es formen,

Paradisos perduts dins dels paràmetres,

Mai haguéssim imaginat tantes belleses,

Entre les nostres mans baixarà la pluja,

Entre els ritmes frenètics dels endemans.

Ens perdrem entre les perdudes passes,

Entre les nues muses que vindran després,

Potser algun dia ens trobarem entre el vent,

Ara ballo per no aturar-me entre els cels,

Potser mai més tornaré a besar-te com ahir,

Entre els paradisos més ocults et retrobaré,

Despullarem els matins amb la seda verge,

Entre els arbres plens de fulles desfullades,

Entre els arbres muts i els ventrílocs sords,

Entre els camins i els destins serem l’ombra,

Aquell raig de sol que cega tants humans,

Aquell sol que només entreveuen els tigres,

Quan surten a caçar, morts de gana i vida,

Ara que tenim les tendències emmudides,

Ara que descalces els peus per venir a ballar,

Trobarem les tardes mudes de tu i de mi,

Ara que adormim el mim i la mimosa nit,

Als paradisos perduts s’hi amaga el bes,

Soparem cabres abans no vingui l’imprevist,

Entonarem les tonades quan no hi hagi llum,

Mullarem els rems de les barques erràtiques,

Pararem els paratges a la justa mirada dolça,

Entre dures paraules no durarem massa temps,

Entre les tendres imatges serem el tram just,

Aquell que despulla instants per a veure’ns,

Aquell paisatge als ulls dels núvols ennegrits,

L’alè de les mines sobre explotades arribarà,

Entre les vies dels trens són evaporats,

El somni farà la resta, morirà el motor,

La joventut la és  arma de doble fil,

Mentre morim l’energia serà donada,

De nou, potser inventarem ja difunts,

Les nostres idees seran paradisos perduts,

Mentre esperem canalitzacions i catenàries,

Mentre ressorgirem entre la sort i la dissort,

Quan no voldríem més instants que el passat,

Quan entreveurem la visió i la previsió,

Als paradisos perduts on s’hi amaga la gent,

Als paradisos perduts on s’hi amaga el vent.

- Mentre tornem el temps dirà quan acabem -