POESIES, ASSAJOS I MÉS (II)

 

Descalces damunt les ones es despullen,

 Sense la necessitat de mirar endavant,

Sorgeixen les dolces dames dels laberints,

S’enduen el vent i la mar més enllà de tots,

Allà on només hi passegen les ombres de llum,

Allà on no hi dormen les ànsies, potser mortes,

On les ànimes se’n adonen de la vida portada,

Quan de res ja valen les paraules mig usades,

Quan es descalcen les velles dones res amaguen,

Es transporten al ritme de càntics antics, sentint,

Aturant-se a les portes dels esperits lliures,

Entre el bosc i el prat, allà hi descanses tu,

Que t’adorms abans el sol no et mani res,

Que descalces les ànimes de les veus mundanes,

Que t’atures abans cap crit sigui engendrat,

Besant les bromes de la mar al trencar l’onda,

Despullant-te davant els ulls madurs de la terra,

Mentre trobes la tendresa a cada vol de planeta,

A cada nau transoceànica, a cada au de metall,

Descalces damunt el ball de les ones i el vent,

Més enllà, on ja res no és dit, on anem a morir,

Després de cada tarda, amb el vespre mirant-se,

Trencant la foscor al primer cant d’enyor i mel,

Al dolç i tendre hivern hi venen les teves senyals

Espero que mai entristeixis quan vegis morir-me,

De tantes vegades com el meu cos cau derrotat,

De tantes idees no et voldria dormint-te al costat,

Semblaries més morta que viva, seria la justa ombra,

Aquella que s’atura prop dels nostres cossos de nit,

Quan ja res és dit, quan no hi ha sol ni llunyanies,

Quan, d’alguna manera, ets el constant retrobar-te,

Quan descalcem els cossos de terres terminals,

Quan veiem més enllà del demà i qualsevol futur,

Quan despulles la teva ànima venen a mi les anades,

Les vingudes, les retrobades ànsies de morir i viure,

De sentir-te més enllà del present i del passat anat,

Que de qualsevol forma som allà on voldríem,

Sempre trobarem aquells instants on anar a lluitar,

On jeure damunt les ones sense descalçar-nos nus,

Més enllà de les imatges dels ancestres i les naus,

On tot sembla tornar a volar, quan ja no hi som.

Descalces damunt les ones totes volen tornar.