On hi dormen els estels
Allà on no hi queden senyals de l’ahir,
On cada bes anuncia l’alba i el després,
On hi dormen els estels i vull anar,
Allà on és indiferent ser o no ser,
On s’acaricien els astres i el cel,
Allà on s’hi amaguen les bruixes,
Entre els boscos i els camins,
Màgia adquirida per cada vers,
Entre el despertar i la desesperació,
Entre cada neguit, entre cada escalfor,
Allà on hi dormen els druides i la poció,
On despertem si no ho fan les fades,
On hi dormen els estels vull morir jo,
Entre la pols còsmica i les estrelles,
Entre la pluja de meteorits cap l’infinit,
Vull ser estel passatger que no troba lloc,
Que s’amaga i recula abans res sigui dit,
Quan volen despertar els estels són llum,
Dels seus ulls de foc veuríem les albes,
Entre els llampecs de passió extrema
Potser només veuríem els rajos solars,
I on hi dormien estels hi dormirà el vent,
En un racó de cel, allà on dorm el bes.
Sabran les paraules anomenar la màgia,
Si, tal vegada, només calia mirar enrere,
Allà on varem deixar les estrelles, enllà,
La pluja d’estels sembla pluja de llàgrimes,
On hi dormen els estels ara hi dorm la tarda,
Abans el matí no vulgui despullar-la, ara.
On hi dormen els estels hi dorm la màgia.