Esfera televisiva

phanoramix | General | Wednesday 3 October 2007

lampara-esfera-mobo1.jpg

Entre la multitud s’hi amaga la nit,

Plou i el ritme de les passes es repetit,

Mentre et miro despullo mirades de gel,

Entre el vel de la tarda i la mesura de tot,

Quan ens coneixem no hi ha connexió,

Potser el magnetisme de l’esfera dirà,

Entre paraules molles, quan fa que esperem,

Quan arribem i sorgim, a quant temps estem,

L’esfera televisiva ens dirà cap on és l’acció,

Les ulleres com gravadores i auriculars,

Entre les imatges lluminoses el despertar,

Entre les vies derrotades imatges de llum,

Quan la repetició es fa eterna com les passes,

Entre la pluja i el carrer, entre cada instant,

Ara que ja no som infants i el temps no fa mal,

Quan tenim tants estats on trobar-nos i som ací,

Quan, d’alguna manera, ets tu qui volia trobar-me,

M’agradaria guardar-te dins els cors de les fades,

Guarir-te entre el cos i el cor, entre cada racó,

Allà on l’esfera és bola de cristall i no hi ha marges,

On s’hi aturen i passen les imatges, eternament,

Coneixement en estat pur, en la forma de l’onada,

Imatges telepàtiques moltes vegades, de ments,

Que, si més no, podrien entendre la llum de dalt,

Allà on el pol nord es fa més gran, on es desgela,

On les costes són cada vegada més altes i la mar,

Entre els fars i els ports, juga a mullar-nos allí,

A l’illa on els ulls pugen els cossos sense pressió,

On la passió és el pas per saber més del passat,

I les imatges es configuren, no hi haurà més enllà,

Quan tot sembla tant estudiat, quan no hi ha final,

Ara que m’escoltes et diré que en penso de tot plegat,

Potser només són formes de mirar-ho tot ben diferent,

L’esfera terrestre més lluminosa és bola encesa de llum,

Sí, de fet aquesta característica es ben vista per la multitud,

Entre les imatges de gel i vidre els meus ulls són esquius,

Aturen les llàgrimes fugisseres la pluja dels núvols grisos,

De tant en tant la teva mirada em diu com érem, com som,

Entre els meus ulls i la tarda vull trobar l’esfera del karma,

Quan només depèn trobar oasis a cada mirada, seré teu,

Així moriré si tu mors, així naixeré  si tu neixes,

Dins l’esfera televisiva on res és mentida.

No Comments »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck