La lluita continua nua
I no és tracta de mirar més enllà,
Ara i aquí trobem les claus, dins,
Entre els nostres cossos i els cors,
Entre cadascú… La lluita continua.
Desertàrem de les guerres i som,
Més enllà de tot, germans de sang,
Com una enorme matèria viva,
Metamorfosi sense morts ni dolor,
Defensant la llengua i la terra,
Arreu, avui com demà, guanyarem,
No hi ha excuses, hi haurà referèndum,
Potser l’única forma de deslliurar-nos,
De tenir veu i vot i ésser sobirans,
Ara de nou, entre tanta repressió,
Anirem allà on la mort veu la vida,
On no hi ha passes en fals, falç a falç,
Copsarem cop a cop el vers i el bes,
La tendresa de les llengües i el passat,
De tant en tant tornarem a somniar,
Tantes coses ens quedaran per refer,
Que després de tants anys resistint,
Veurem la capacitat i la probabilitat
De ser i pertànyer, de sentir-nos plens.
La lluita continua nua i el blat al sac,
Si no es lliga bé millor que vessi,
Millor que n’hi hagi per tothom,
El nouvingut aprèn de cada racó,
Entre les seves passes i les teves,
Un sol camí on veure’ns complerts,
Allà on llimem les impureses,
Allà on som més lliures que el vent,
Allà on cap arbre ens barra el pas,
Allà on l’horitzó és seré i en pau,
Sense revolució no evolucionem,
L’ocupació de la terra és tristesa,
Alliberats els lliris faran el jardí,
De tant lliures com serem plorarem,
Qui ho sap, riurem, festejarem,
Ja s’aveïna, si no és en poc temps…
Seguirem, lluitant, ara que som tants,
Ara que de tu em après a despertar,
Ara que lluitem pas a pas, qui ho sap,
Potser després de tot sóc més capaç,
Potser després de tot som més lliures,
Entre l’espera i l’acció crema el món,
La pobresa no pertany a cap terra,
No hauria de ser moneda de canvi,
La lluita continua nua, un cop més.