Somni passatger
Al arribar a les estacions
Passegen les criatures
Entre la multitud el ressò,
Passes cansades amagades,
Entre boscos de cames.
Portaren pastissos de mel,
Agres mores i un estel,
La seva llum era estranya,
Mentre tornava per l’andana,
Ara que ja no es veu, tornarà,
Potser no es veurà, però serà,
Entre tot, somni passatger,
Mentre el tren surt i arriba,
Pel viatge de la nit en calma,
Quan menys hi creus ve,
Entre les tenebres grises,
On la llum és somni present,
On les ombres són inferns,
Allà on fa calor i som ardents,
Allà on trobem or, robí, sentir,
On les mines són cementiris,
Allà on descansen tots els mites,
On es desenterren les mítiques tombes,
On el passat prehistòric ens es alquímia,
Qui sap això dels metalls, de cada feina,
Quan varem persuadir les ànsies mortes,
I si pot ser que no tardi gaire la tarda,
Entre tanta bellesa m’havia oblidat,
Mai hi haurà final sense existència,
Entre la decadència i l’independència,
Quan el somni passatger es fa amic,
Allà on passes sense ser vist,
Allà on em dones les mans,
On som eterns i lliures,
On morim una mica més,
On no calen calés ni hora,
Allà on tot sigui possible,
És només allà on anem,
Entre tu i els teus ulls,
Entre el teu cos i cor,
Entre tu i jo,
T’estimo,
Somni passatger.