Entre contrastos
Entre contrastos, una forma d’estimar-nos,
Entre les imatges dels temples, les naus,
Entre contrastos per seguir l’estela del vent,
Potser demà serà d’hora per analitzar res,
Potser només serà un moment entre milers,
Entre els matisos de mestissatges el missatge,
Nu i durador farà nit del seu esguard major,
Entre el lli de la cadira i la catifa al entrar,
D’un respirar i esternudar, d’un anar fent,
Com un vell president d’una monarquia fosca,
Com un dictador a les hores de la mort,
Així agonitza el temps passat de guerres,
Així hauria de morir la supèrbia del home,
Entre l’espasa i la paret, entre tots plegats.
Entre contrastos, apareixent sense dir res,
Cercant les claus per esdevenir just després,
Entre contrastos la nit ens dirà com serà el dia,
Entre les nostres vivències i experiències,
Entre el despit del món davant la franquesa,
Quan tot sembla donat i res no cal ni manca,
Entre la infinita gravetat i l’encís a la tarda,
Quan la calor ja marxa i ja fuig de mi la nit,
Si el matí va ser propici als jocs de mirades
No podré oblidar que entre els contrastos,
Entre el tenir i el no tenir hi ha un pas i mig,
Hi ha una sortida o una drecera, un nou camí,
I ara que sóc aquí ja res podrà ser decidit,
Entre els contrastos aprenem l’absència de tu,
Si algun dia la teva presència va ser ben vista,
Si d’alguna manera vivies entre contrastos,
Glaçada i calenta, roent i vessant la resta.
Ara que et veig serà més senzill saber,
Si de contrastos viu la vida, mori al marge,
Allà on no només hi actuen els contrastos
Sinó que, de no viure’ls, tornaré a néixer,
Allà científics i polítics s’hi posen d’acord,
En pensar que som part de generacions i gens,
De genètica quasi exacte, si més no, als límits,
Haurem d’entendre que entre marge i contrast
S’hi amaga la ambivalència dels nostres cossos,
S’hi escura la tarda al ritme de diàlegs emmudits,
Potser només de tenir-nos, fit a fit, farà el que queda,
Una mica més de paciència i ciència, un anàlisi detallat,
Si entre contrastos vivim serà més fàcil entendre el sí i el no,
Si el mestissatge promou aliances de civilitzacions i cultures,
La fugida sembla segura: Fugint de la terra dictadors i presidents,
Sense més ofrenes al jardí de ponent, allà on s’hi amaga la gent.
Potser el no sol ens dirà on érem abans d’estimar-nos com matèria,
Allà on la mort no olora i el contrast és més que garantit,
Ara que t’escric el meu últim camí abans de saber qui és qui,
Si els marges són la mort amb els matisos de la vida i la sort,
Potser el nostre cor i cos són els contrastos entre vida i amor,
Ara, un cop més, sembla que neix dins meu l’encanteri refet,
Ompliré les pàgines de versos contrastables, de besos i destí,
I si de plorar a la tempesta viuen, que vinguin més cap a tu,
Més cap a mi, potser manca aquella llum dolça del teu encís,
Quan els contrastos resten entre el sexe i el cos, junts al lloc,
On hi migren els ocells, on no hi ha més camí si no hi ets.
Entre contrastos entendrem millor on és la calma i el goig,
On hi descansa la nostre ànima i on hi resta el poble submís,
On podríem acabar i recomençar, on seríem si ho volguéssim.
Ara que encara no és el moment et seré franc, sincerament,
Tant analitzar marges i formes, tant mirar-se la vida atentament
No podré dir res sense el teu mirar de mel i gel, sense turments,
Ara que ja hi sóc i hi ets, potser entre contrastos: Actuarem.