Poema i tema
Itinerari complicat,
Majúscul si s’escau,
Paraules greus,
Masses presses,
Per res no dir,
Per res explicar,
Lluitar el verb,
Explorar l’article,
Més paraules…
I què dir?
Potser tot això no cal?
Potser això no és necessari.
Anar al tema!
Anar al tema!
Anava per un vagó
Una noia nua
Bruna com el carbó
Suau i tendra
Dolça i eterna,
La mirà
Com un condemnat
A cadena perpètua
Com si res pogués fer,
S’escapava, entre vies,
I ell, entre cadenes,
Ella, tant lliure,
Cabells al vent…
Serà demà
Com la somniarà,
Avui tan sols la veu,
Al vagó del vell tren,
Avui tot el sorprèn,
O res li és indiferent,
Entre el començament,
Lluitant amb un poema,
I el final amb el tema…
Aquest poema
Ja no és el que era.