El trobador encantador de serps màgiques no té altre necessitat que l’encoberta per la seva bruna fada. La lluna com únic senyal de germanor pels geranis de la finestra a un mar mediterrani, les flors i floretes al cap de la noia nua, bru encant de dia nu. De tant en tant les notes d’una flauta d’or o el mar de la plata dins d’un sortilegi d’amors. No tenia el so, tenia el to, no tenia més que els pentagrames antics i un origen on tornar si algun dia s’oblidava de qui era o d’on venia, exactament no ho sabria mai, ni per a qui lluitaria, ni per a qui moriria algun dia si tot anava bé, segons l’organigrama planejat, per ella, ara que tu i jo ja ho sabem, per l’encantadora de serps màgiques, per la seva ombra que ja al néixer li deixà clar d’on venia i on anava a aterrar, aterrarà sempre, deia, és com l’absència del bes sense la bruixa o el bosc sense les seves fades, és com un encanteri de miralls que, jugant, es troben entre el cristall i el tall, entre els braços de la nit, entre les cames de la tarda i la espècie de vespre que ens agradaria gaudir, poc a poc, mot a mot, poesies i encanteris per la finestra i l’absurd penya-segat que veig sense que l’obra el miri, sense els ciris a les esglésies, sense mort pels cementiris, com la forma de encantar serps entre els geranis i la germanor de les ànimes, sense el pànic o la fura dels animals que, sense mal pensar ni creure, són la solució a cada problema, és l’essència de les formiguetes que recorren el cos a cada senyal de tendresa i amor. El trobador encantador de serps màgiques no és un personatge qualsevol, és molt menys que el tot imaginat, és com un vers vingut de les avingudes ben avingudes, és com un raig de llum que només pots du tu, nu i bru, cec paradís el que em convida a representar el seu pas per l’existència sense ombra ni llit de mort, sense cap més sort que la fragància i l’essència, sense cap més port ni cap més far, sense la necessitat encoberta de brunes cuixes i galtes roges, dels llavis molsuts i la tendre mirada, ombra passatgera i etern contrast, simbiosi de simis i siamesos, sigui com sigui aquest home, mig bruixot mig mag té les il·lusions encara per estrenar, és com un nou nat cercant les causes de la seva presència pel món, és com un estigma sense talls ni claus, és un homenot sense més ànsies que una poesia i un bes de màgia, un vers retrobat a la calma.
