Illa de pau

phanoramix | General | Tuesday 25 September 2007

 platjapla.jpg

Calma encesa, verí a cada pell,

 Illa de pau, calma estesa i senyal,

Embarquen als ports les ones, arreu,

Baixen i pugen entre cada dansa,

Acoren els cors navegants de la nit,

Entre les algues i les petxines, destí.

I oblidem que no som peixos ni aus,

Que per les nostres ales no ens veuran,

Quan per les escames s’hi escurça la pell,

Entre l’illa i la màgia, entre la pau i la calma,

Entre cada instant après l’arxipèlag a la tarda,

Despulla de paisatges les costes de la dansa,

Entre cada far els teus peus xops ballant-la,

Miratge de mines marines a prop de la cala,

Teixits de pell de pop, tenyint les roques,

Amb pinzell oportú i prim, pintant endins,

Aturaré la veu més enllà de la mirada,

Serem purs i eterns, plàcids, serens,

Illa de pau no l’esguerra la guerra,

Entre els nostres cossos la claror extrema,

Pujarem sobre els turons abans no vingui la treva,

Entre la necessitat de màgia i l’alquímia al bes,

Entre els amagatalls dels coralls sacrificats,

Entre la cruel victòria del soroll i el fum,

Entre la llunyania i la proximitat del temps,

Gaudirem de l’aire en pau i de la vela al vent,

De cada instant, cada moment, sense més temps,

S’aturaran els rellotges i no repicaran les campanes,

Mica en mica entendrem la pau com única arma,

Entre la nit i l’alba, lluny de la velocitat de la llum,

Trobant entre la calma l’illa de la pau perduda,

Entre els versos la necessitat de trobar-nos nus,

De tenir-nos més enllà de les presses i les passes,

Entre les aigües cristallines i les coral·lines grises,

En el roig intens de la teva mirada de cel roent,

Entristiran els ulls de la tarda si despulles l’onada,

La gelosia del temps que no pot aturar la mirada,

Entre l’esquer i la barca naixerà cada peix mut,

Serem potser la justa paraula, el vers versàtil,

Entre l’illa de la pau i les passes dels germans,

Entre les tenebres de les coves l’amor i goig,

Serem més purs quan menys ens mirem,

Formant part del tot, amb la terra per ulls,

Amb les formes de les eres com a recull,

Mirant de reüll entre el vent i les onades,

Amb els dits rojos entre les roques grises,

Amb els ulls de peix que neix i mor arreu,

Formarem part de les formes sinuoses,

Del ball dins l’onatge, a la platja enamorada,

Del mític vaixell perdut entre onades i vent,

Més endins de la mar, dins la calma extrema,

Cada desgavell de vol erràtic, a contracorrent,

Com un tauró d’aletes indomables, serem el cel,

Que s’atura a cada mirada, que ja no veu res,

Quan de nit ens besem quedaran les tardes,

Quan l’illa respira pau i calma ningú no espanta,

Illot endins vénen les nostres ànimes preses,

Cada energia és vers volàtil i calma encesa,

Volarem més enllà de qualsevol primavera.

3 Comments »

  1. http://barreja.net/2009/04/13/lalquimia-de-tot-lalquimia-del-bes/

    Comment by asthèrix — 25 September 2009 @ 6:15

  2. com un racó de pau
    com l’arc de Sant Martí
    xiprer estirat
    com capvespres suis
    com el vent de garbí
    movent el blat
    com paissatge pla
    la pau puc trobar

    Comment by Núria Maymi — 25 September 2009 @ 10:18

  3. ara que el poble estén les ales,
    ara que la llibertat és ben a prop,
    illa de calma a la ment desitjada,
    la de cadascú, la de l’amor etern,
    aquell que neix quan no l’esperem,
    però que dia a dia, l’imaginem,
    el somniem, pas a pas, ferms,
    serem eterns, illa de pau a la ment,
    tot arriba, l’amor és el primer.

    Comment by phanoramix — 3 October 2009 @ 11:13

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

You must be logged in to post a comment.

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck