Llum de lluna

phanoramix | General | Tuesday 25 September 2007

lluna-venus.jpg 

Llum de lluna on la llunyania apropa,

 Entre les mirades esquives de les nits,

Entre la boca dolça i els llavis als núvols,

Entre el xiprer i l’onada, entre els ulls nets,

Amb el plor i el xisclet, entre cada vers el bes,

Tornaré d’allà on era si la tarda tempestuosa espera,

Sorgirem dels núvols, entre les tenebres enceses,

Entonaré el cant antic per les més velles tavernes,

Llum de lluna als ulls de la més màgica nit,

Entre els teus ulls i l’infinit, gesta assolida,

Ets l’escull al port de l’olimp, les drassanes,

Un perfum aràbic a les galtes de les muses,

Un bes de mel entre la lluna i els astres,

On la llunyania apropa, mostra’t lliure,

De res valen les suposicions o les accions,

A aquestes hores el matí mostra cada recel,

Anirem on la llibertat assolida no diu res més,

Sempre forts i fidels, el tren no espera ningú més,

Entre la llum de la lluna i l’ombra per cada racó,

Serem la mel als llavis dels matins adormits,

Entre els nostres dits cercarem el destí après,

Serem l’aire contra el vent, cada racó sentit,

Emprendrem el camí dels estels, cos a cos,

Ment a ment, per un instant radiant i present.

Llum de lluna on la llunyania entona el cant,

Brotaran les fulles i les flors, abans siguem infants,

Amb la mirada neta i clara, mirant de front l’encant,

Entonarem les notes d’antics trobadors, a cada front,

Les ombres de la nit ens duran allà on t’amagues,

A aquell racó de món i de vent, al sol ixent,

On s’amaguen les nàufragues mirades oblidades,

On s’hi amaga cada bruixa i cada fada, mar endins,

Allà on la lluna il·lumina cada ull i cada escull,

Entre les ones i les ombres trobarem el vers d’ahir,

Entre els ulls i els llavis tota la mel que podria abastir,

Ara que ja no t’atures al moll de les mercaderies,

Ara que no t’atures a prendre cervesa a cada port,

Ara que recules milers de milles abans d’acabar mort,

Entre tu i ella hi ha un encant de mites i de sorts,

Trossejaré el vers i la calma, cada pastís de mel,

Entre la nata i la xocolata, ets dolça llaminera,

La mina de dolçor que embruixa cada sentit,

Entre els pastissos i els anissos una forma de verb,

Quan el final no s’enumera ni es repeteix, ara neix,

Quan el principi és de llum i d’ombra, lluna endins,

Quan el precipici no s’atura aturarem cada matís,

Del matí a la tarda vagaré per aquí, lluny de tot,

Lluny de tu i de mi, lluny de la llum de la lluna,

A la llunyania que ens apropa i acarona,

Entre el vers i el bes, entre cada final après,

De res ens serveixen tantes màscares cares,

Entretant l’argila serà com la ma a cada cara,

Com el guant precís que ens acarona l’espatlla,

Fang entre els braços i el cos, a la llum de la lluna,

Com instant de màgia i de cant, xops i radiants.

3 Comments »

  1. és precios! mencanta!

    Comment by mjmjmjmjmjmj — 14 March 2009 @ 7:14

  2. Llum de lluna plena de màgia sobre el nostre cos, ulls oberts a la vida que neix a la nit, cant de grills, gats caçadors, flors que es tancant.

    Els cors s’obren a l’amor a l’amor etern, utòpic, però no menys desitjats

    Comment by Núria Maymi — 25 September 2009 @ 8:18

  3. Gràcies mjmjmjmjmjmj… :)

    Llum de lluna quan es fa plena als ulls de les velles, belles, fades, mig bruixes, mig nimfes, que mai no s’aturin les passes del futur que anem fent a cada pas.

    Comment by phanoramix — 3 October 2009 @ 11:15

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

You must be logged in to post a comment.

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck