POESIES, ASSAJOS I MÉS (II)

 

Calma encesa, verí a cada pell,

 Illa de pau, calma estesa i senyal,

Embarquen als ports les ones, arreu,

Baixen i pugen entre cada dansa,

Acoren els cors navegants de la nit,

Entre les algues i les petxines, destí.

I oblidem que no som peixos ni aus,

Que per les nostres ales no ens veuran,

Quan per les escames s’hi escurça la pell,

Entre l’illa i la màgia, entre la pau i la calma,

Entre cada instant après l’arxipèlag a la tarda,

Despulla de paisatges les costes de la dansa,

Entre cada far els teus peus xops ballant-la,

Miratge de mines marines a prop de la cala,

Teixits de pell de pop, tenyint les roques,

Amb pinzell oportú i prim, pintant endins,

Aturaré la veu més enllà de la mirada,

Serem purs i eterns, plàcids, serens,

Illa de pau no l’esguerra la guerra,

Entre els nostres cossos la claror extrema,

Pujarem sobre els turons abans no vingui la treva,

Entre la necessitat de màgia i l’alquímia al bes,

Entre els amagatalls dels coralls sacrificats,

Entre la cruel victòria del soroll i el fum,

Entre la llunyania i la proximitat del temps,

Gaudirem de l’aire en pau i de la vela al vent,

De cada instant, cada moment, sense més temps,

S’aturaran els rellotges i no repicaran les campanes,

Mica en mica entendrem la pau com única arma,

Entre la nit i l’alba, lluny de la velocitat de la llum,

Trobant entre la calma l’illa de la pau perduda,

Entre els versos la necessitat de trobar-nos nus,

De tenir-nos més enllà de les presses i les passes,

Entre les aigües cristallines i les coral·lines grises,

En el roig intens de la teva mirada de cel roent,

Entristiran els ulls de la tarda si despulles l’onada,

La gelosia del temps que no pot aturar la mirada,

Entre l’esquer i la barca naixerà cada peix mut,

Serem potser la justa paraula, el vers versàtil,

Entre l’illa de la pau i les passes dels germans,

Entre les tenebres de les coves l’amor i goig,

Serem més purs quan menys ens mirem,

Formant part del tot, amb la terra per ulls,

Amb les formes de les eres com a recull,

Mirant de reüll entre el vent i les onades,

Amb els dits rojos entre les roques grises,

Amb els ulls de peix que neix i mor arreu,

Formarem part de les formes sinuoses,

Del ball dins l’onatge, a la platja enamorada,

Del mític vaixell perdut entre onades i vent,

Més endins de la mar, dins la calma extrema,

Cada desgavell de vol erràtic, a contracorrent,

Com un tauró d’aletes indomables, serem el cel,

Que s’atura a cada mirada, que ja no veu res,

Quan de nit ens besem quedaran les tardes,

Quan l’illa respira pau i calma ningú no espanta,

Illot endins vénen les nostres ànimes preses,

Cada energia és vers volàtil i calma encesa,

Volarem més enllà de qualsevol primavera.

 

Llum de lluna on la llunyania apropa,

 Entre les mirades esquives de les nits,

Entre la boca dolça i els llavis als núvols,

Entre el xiprer i l’onada, entre els ulls nets,

Amb el plor i el xisclet, entre cada vers el bes,

Tornaré d’allà on era si la tarda tempestuosa espera,

Sorgirem dels núvols, entre les tenebres enceses,

Entonaré el cant antic per les més velles tavernes,

Llum de lluna als ulls de la més màgica nit,

Entre els teus ulls i l’infinit, gesta assolida,

Ets l’escull al port de l’olimp, les drassanes,

Un perfum aràbic a les galtes de les muses,

Un bes de mel entre la lluna i els astres,

On la llunyania apropa, mostra’t lliure,

De res valen les suposicions o les accions,

A aquestes hores el matí mostra cada recel,

Anirem on la llibertat assolida no diu res més,

Sempre forts i fidels, el tren no espera ningú més,

Entre la llum de la lluna i l’ombra per cada racó,

Serem la mel als llavis dels matins adormits,

Entre els nostres dits cercarem el destí après,

Serem l’aire contra el vent, cada racó sentit,

Emprendrem el camí dels estels, cos a cos,

Ment a ment, per un instant radiant i present.

Llum de lluna on la llunyania entona el cant,

Brotaran les fulles i les flors, abans siguem infants,

Amb la mirada neta i clara, mirant de front l’encant,

Entonarem les notes d’antics trobadors, a cada front,

Les ombres de la nit ens duran allà on t’amagues,

A aquell racó de món i de vent, al sol ixent,

On s’amaguen les nàufragues mirades oblidades,

On s’hi amaga cada bruixa i cada fada, mar endins,

Allà on la lluna il·lumina cada ull i cada escull,

Entre les ones i les ombres trobarem el vers d’ahir,

Entre els ulls i els llavis tota la mel que podria abastir,

Ara que ja no t’atures al moll de les mercaderies,

Ara que no t’atures a prendre cervesa a cada port,

Ara que recules milers de milles abans d’acabar mort,

Entre tu i ella hi ha un encant de mites i de sorts,

Trossejaré el vers i la calma, cada pastís de mel,

Entre la nata i la xocolata, ets dolça llaminera,

La mina de dolçor que embruixa cada sentit,

Entre els pastissos i els anissos una forma de verb,

Quan el final no s’enumera ni es repeteix, ara neix,

Quan el principi és de llum i d’ombra, lluna endins,

Quan el precipici no s’atura aturarem cada matís,

Del matí a la tarda vagaré per aquí, lluny de tot,

Lluny de tu i de mi, lluny de la llum de la lluna,

A la llunyania que ens apropa i acarona,

Entre el vers i el bes, entre cada final après,

De res ens serveixen tantes màscares cares,

Entretant l’argila serà com la ma a cada cara,

Com el guant precís que ens acarona l’espatlla,

Fang entre els braços i el cos, a la llum de la lluna,

Com instant de màgia i de cant, xops i radiants.

 

Racó de vent, mar de trencadissa mirada,

 Límit de salines i bambolines al primer bes,

Huracà de formes sinuoses dins els marges,

Entonem l’antic càntic a les tavernes de la nit,

Ballem al ritme de les distàncies apreses per dins,

Ben a prop de l’escalfor de cada cor, fent-nos forts.

Racó de vent entre les teves mirades i la mar en calma,

Port oblidat pels antics trobadors de llum i tendresa,

Vindran a nosaltres alliberades ments i oceans lliures,

Aturarem les darreres formes d’estimar per sentir-te endins,

Aconseguirem tot un seguit de versos vells i ferits,

A canvi dels nostres ulls a les finestres, a cada porta.

Racó de vent a la frontissa i el front, entre les pells,

Sorgirem quan la sal ens ompli el cos i els llavis humits,

Estarem allà on l’est divideix a rem tots els vents,

On la rosa viu la tempesta abans la tarda ensopegui,

Després dels matins serens i les nits assedegades,

A ran de la cantina i el cant, entre el ball i el vent.

Racó encès, proper destí a les albes de cada nit,

Entre la matinada als ulls i la pell salada,

M’ennuegaré a la costa del teu cos bru,

Faré vaixells de paper per a les noves fades,

Les bruixes brunes i les llunes dolces, tendres,

Acolliré el vent amb els braços glaçats,

De nit la terra ens donarà lliçons de jaç,

De traç i de mirada, de negre intens.

Entre les llums la foscor a la mirada,

Entre cada sentit el vers menys dit,

L’enllaç de les enllaçades mans,

El neguit ennuegarà cada somni,

Potser demà tornarem a plorar,

Tornarem a sentir la pell amb la pell,

Les llengües amb les llengües, silenci,

Cos a cos coneixerem cada vela, cada vent,

Al racó dels nostres somnis: Caminant valents,

Entre les valencianes formes i el català estel,

Racó de vents dins la imatge de cada present,

Els llavis amb els llavis, llevant cada cel,

Racó de vent i una forma de ser fidels,

Al port i la cantina, a la taverna del vers,

On tot entona el càntic i es fa present,

On tot rima amb el ritme de la música,

On les cançons acaronen cada cor,

On les il·lusions endevinen el bes,

Les llengües amb les llengües,

El cos a cos, el llavi a llavi,

Aviat avisats de cada costa,

Apropar-nos al sol i la nit,

Sabent-nos lliures, a la fi,

Racó de vent sota el menhir.