Mite de foc
Soldat del terror, mite errant, cel somniant,
Entre les brases més apagades, les flames,
Somrient-li al vent trobem motius al cercar,
De tant encerclar les ànsies trobem el ser,
Sense més raser entre les veus i el cant,
Somrient radiants a l’avantsala del crit,
Del bes dins el vers, de l’univers de ser,
Entre l’origen i el final, a cada pas,
Sabent-nos néixer dins l’instant,
Guarint-nos de cada senyal,
Entre la nit i el cosmos,
Deixant-te portar,
Lluitaré per ser lliure,
Alliberant el meu temps,
Acabaré per sentir l’univers,
Despertaré per sentir-te un cop més,
D’alguna manera tot hem torna a tu,
Potser és un senyal del hivern,
O la manca, l’absència del bes,
Potser només un caprici del destí,
Malgrat les onades seguim aquí.
Entre el verí i les essències,
Entre l’ahir i el demà,
Com vers perfecte,
Entre la nit i tu,
A les portes de l’absolut,
Entre les ires del desconegut,
Deixant-nos la pell com ídols del vent,
Entre la terra i l’aigua, caminant vells,
Entre els mites i l’absència del bes,
Allà on camines i l’univers creix.