Vol màgic
Vol màgic de tendres ales als vents,
Renúncia a la terra, ànimes del temps,
Anunciem l’onada per sobre els caps,
Entre el núvols s’hi amaga cada traç,
El blanc de les parpelles i cada tornada,
Entre els segments de lluna creixent
Vent de ponent, vent de vol passatger,
Entre els teus dits la dolçor del món,
Sospiraré per la sort i el bes de la son,
Vol màgic d’ales retrobades al temps,
Temporalitzen les tempestes com a índex,
Donaran un epíleg a aquesta terra o un fi,
Cadascú amb el mateix camí, a vols oberts,
Serem potser l’ombra de cada camí i drecera,
Enumerant les mines que trobarem per la via,
Vivint entre dones d’aigua i ulls de tendre mirar,
El vol màgic és la tornada al temps del demà,
On potser serem més vius, on quedarà l’ahir,
A cor i cos descoberts, obrint-nos a la llum,
A cada pertorbada mirada, a cada llit encès,
Depenent dels dies potser entonarem el cant,
Potser aplaudirem, si plau, si la pluja ve,
Com un concert de gotes trepitjant finestres,
De cels oberts a la calma del destí primer,
On la tempesta és festa per la manca de sol,
On anirem si la vella bruixa ho anomena,
On s’amaga la fada i on s’amaga la màgia,
On, d’alguna manera, ja tenim cada destí,
Quan, sense voler-ho, ja som més joves,
Futur incert de certesa cega i potser muda,
Fotuda forma de fer forts els cors i la tarda,
Serem més vius, encara que no vulguem,
Serem més morts quan més vida engendrem,
Serem l’ombra de cada patir, de cada far,
I sí, moriré a cada pas, passarà vida i amor,
Pels vols màgics de la tornada blava,
Pel blanquinós contrast de núvols i mars,
El reflex de la nit ennegrirà el vers d’ahir,
Potser després de tot som just el que manca,
Potser som aquell vers versàtil i volàtil,
Potser l’espurna del foc a la pell, el cel,
La fogositat del foc candent i patent,
La lluminositat de l’ona cara al vent,
Naixent entre el nord, naixent al sud,
Entre les mirades de la tarda i el sol,
Morint de nou per néixer més forts,
Sentint les formigues sobre la pell,
Sentint més fort el sentir sense patir,
Si per l’amor que sentíem ara oblides,
Si per l’amor que sentíem ara ja plou,
Llàgrimes de metall fos a les baranes,
Llàgrimes de trencats menhirs a la tarda,
Despullaré els fils i cada batec em tornarà,
Tronaré per no sentir cap campanar,
Del ventre de la mar sorgirà el demà,
Sense dogmes ni fe, sense voler saber,
Anant més lluny de la lluna i les postes,
Darrere cada horitzó, la pell germana,
Frec a frec, cos a cos, anirem cap el sol,
A soles amb els ritmes que composes,
Al ritme d’un amor encara no viscut,
Sense cap escut pel cos ni el màgic vol,
Sense cap barrera a la barreja de mots,
Sense cap frontera, tan sols el nou cel,
Com trencadís de mirades i miradors,
Serem la pell de la pluja i el cant major,
Com una tarda a les terrasses del passeig,
Com un anar i venir de l’illa a la cala,
De la calma a la mirada, del cel al llac,
Serem el vol màgic, cada despertar,
Bategant darrera les finestres, somniant,
Entrarem a la part fosca de la cova morta,
Entre les seves vèrtebres trobarem el tro,
Cada so, cada mot, cada silenci adormit,
Cada batec d’ales i vent, cada somriure,
Cada mot valent i etern, serem el nou cel,
Cansat d’esperar-nos, ja roig de vida,
Ja roig sense la malgastada sang,
Volant potser l’entendran,
Volant potser sentiran,
I si no ho senten,
I si no fa mal,
I si volem,
Vol màgic,
Vol etern,
Dormirem,
Al jaç del cel,
Amb la mel als llavis,
Amb el cor batent,
Amb les ales al vent,
Somrients i purs,
Darrere els ulls,
Sense llàgrimes,
Sense més metall,
A l’avantsala del bes,
A la seva justa proclama,
Després de tot serem la tarda,
Serem l’escull i cada batec,
Just el punt just,
Cada mirada de vent,
I dormirem al jaç,
Vol màgic,
Etern tornar,
Dolç bategar.