POESIES, ASSAJOS I MÉS (II)

 

Incessant ritme de trencades onades,

 Caminem el camí dels ahirs i l’avui,

Al respecte dels pactes pactaren pires,

Volien cremar-nos vius mentre reien,

Uns quants papers no havien passat,

Entre les mirades esquives als bars,

Entre rodons arrossars obliden els mots,

Entre missa i missa ensopeguen amb la vida,

Entonarem els càntics més antics, seguint,

Sense cap formula establerta, qui sap on,

Qui sap com, de quina manera varem ser,

Com podríem tornar allà on varem ser,

De quina manera volíem haver estat,

Que tant de nit com de dia despertàvem,

Que no teníem les forces per mantenir-nos,

D’alguna manera anàrem més enllà de l’anàlisi,

Anomalies a les vies varen maleir tota possibilitat,

Aquell final no tenia res a veure amb les estadístiques,

 No tenia lloc ni instant, tendírem a veure tendències,

Anunciàrem les ciències com matèries acumulades,

Cercàrem més enllà del mirall i les perspectives,

Per personalitzar la massa varem sentir la crida,

Entre matoll i matoll varem creure que érem el final,

Entre la tendència a allunyar-nos lluny de les llunes,

Entretant anunciaren que tendiríem a turmentar-nos,

A cercar entre les brases el foc apagat de l’ahir,

Ensopegaríem amb cada retall de diari,

Amb cada ahir exhaurit, a cada nit,

D’alguna manera érem el fi,

La matèria viva i les carreres,

Les mitges negres de la lluna nova,

Entretant teníem la tendència a morir,

A riure amb cada vida ressorgida,

Esperits dels crits i les cridòries,

De cada passa perduda i nord,

Entre les tenebres la llum blanca,

Entre tantes terres tortes la llum,

I tot era cicle sense final ni límit,

Entre el tren trobaríem el tros perdut,

Entre cada travessera el revers robust,

Entre roures i coure veuríem el metall,

Lentament trobaríem la sort a cada hort.

Cada brot serà blanca verge, sol etern,

Qui sap si de nit trobaríem el sentit,

Cada nota i cada musa, cada bruixa,

Aquella musa adormida dels cors,

Unes paraules anunciades a les vies,

Entre la tornada i el tron major,

Entre el dia de les portes tortes,

Entre les dones humides als llits,

Entre la matèria i l’espècie,

Entre les ennuegades gates,

Somni i incessant indici precís,

Principi del precipici d’indici.