El teu cor
Pell dura i vísceres vicioses, sortilegi,
La seva fragància atura el vers i el bes,
Voldria tornar allà on era però restaré aquí,
De fet cada instant és un caprici pel temps,
Aturaré la forma de mirar, aturaré els jocs,
Jugaré sense premeditar-me, voleiant,
Que de les instàncies en farem comiats,
Com menjar i com despedir-se sense ulls,
Com entreveure les farses i els versos sense tu,
Com mantenir-nos sincers i fidels sense móns,
Entre les cames del destí xuclen les il·lusions,
Xarrupem sense voler saber-nos diferents,
Entre la llet de la via làctea t’hi mareges tu,
Entre el suc de la delicada pell brotarem,
A brolls intuirem els colls on hi vessa la mel,
Després de tot el prepuci tiba i no hi ha tornada,
L’explosió dels planetes i els pomes és blanca nit,
Després de tot els esquitxos són estigmes del nou dia,
Desfarem la pols còsmica amb una mirada, casi oblida,
Les seves fragàncies seran límit per les meves parpelles,
Entre les pells i elles sorgiran invents d’on no n’hi ha,
Entre tantes torres torrarem el material que ens tornarà,
Entonaré el tresor i l’or, enterraré totes les harmonies,
Totes les frases sorgides, com sortilegi fet cançó,
El teu cor dur i la teva pell freda, com podríem acabar,
Després de tot estem segurs de la mirada i dels besos,
Entonarem marges i frases, deslliuraré la nit dels dies,
D’alguna manera ens hauríem d’entendre sense mots,
Nombraré les formes de entendre’m sense paraules,
Només els gestos ens diran com érem, com som,
Entretant dormiré entre les religions i el propòsit,
Entre les formes d’atacar i dels versos satànics,
Entre cada full i cada pàgina, navegant solitari,
El teu cor en perfecte harmonia em dirà on sóc,
D’alguna manera seré on les onades em guiïn,
Entraré al port del far vermell, tornaré al nen,
Entre parpelles a parells, estimaré el teu cos,
Somniaré el teu cos, miraré el teu cos nu,
Entre les brases sorgirà el nou foc,
Un envellit cor i la pell calenta,
Sense saber del final,
Sorgiràs, nua de pell,
Nua de cos i ànima,
El teu cor caminarà sol,
Sense més destí on anar i venir,
Sense més tresor que el propi cor,
El teu cor, carn dura a contracor,
Entonaré les frases que tu ensenyares,
Ets la musa perfecte, la fada,
Ara que no el veig deixaré la frase,
El vers i l’onatge, deixaré la mar,
Restaré en calma, una altre vegada,
Els sentits em diran on anar a trobar-te,
Sense ells la terra no bategaria massa,
Com oasi a les mans de les muntanyes,
Restaria mut i heretge, fera ferida,
Fet i fet l’astúcia ens diria,
Quatre paraules d’amor,
Quatre cors il·lusionant,
Una barreja constant,
El teu cor i el dolor,
El meu cor i el suor,
Masses presses,
Massa pressa,
Masses cord muts,
Masses acords durs,
Druides de la sort,
Cos a cos,
Cor a cor.