Simbiòtica onada
Simbiòtics símbols d’ulls foscos,
Alegria bruna de finestra enorme,
Dansen les figures lliures al vent,
Simbologia erràtica i nus primer,
Entren les balades als ulls doblats,
Diagrama franc d’espurna i astre,
Simbiòtica la forma de les onades,
Entraré on la màgia no m’aculli,
Adormiré els marges amb mirades,
Seré la franja de les il·luses trobades,
Il·lusionant els dits amb els càntics,
Arran dels simbiòtics miratges,
Deslliurant lliures lluites al límit,
Entreveient la visió i la nit dolça,
Dormiré al jaç de la primera dona,
Enlluernaré llunes amb la mirada,
Seràs la fada, la bruixa, la justa musa,
Aquella ombra de llum i vent que dansa,
L’eterna mirada de les màgiques trobades.
Trobadors de torba imatge diran la resta,
Equilibraré les forces amb la vall errant,
Descendírem els somnis i ara som molls,
Somnien les imatges les més belles paraules,
Som allà on voldríem i no hi ha delit ni calma,
De tant en tant les simbiòtiques formes de gel,
Gelen el vas i la forma prefixada, són la calma,
Ara que no tenim per on anar ni com agafar-la,
Ara que s’atura al punt just de necessària mirada,
Miraré i eixiré d’aquí sense neutre miratge,
Seré per tu com la mà que mai nombraves,
Un nombre més o una xifra deslliurada,
On vers concís i tan sols una paraula,
Barreja perfecte de mirada trencada,
Després de tot ets l’illa imaginada,
Limitaré els marges per no troba’ls,
Tornaran a mi tantes imatges,
Seràs just la tarda, la nit, la vida,
Ulls cristal·lins de simbiòtica dansa,
Ennegrits de mi i de tu, tendre anada,
Sorgiré per damunt les cendres i la calma,
Simbiòtics com són ja res els hi manca,
Potser només una justa mirada, la màgica,
Simbiòtics com som ja res no ens espanta,
Serem un únic ésser de matèria orgànica,
Transportant-nos dins la màgica anada,
Dels núvols sorgirà la sort i girarem,
Com peixos enormes d’ales i aletes,
Éssers indiscutibles de mans alades,
Estratagema de tractes i tractats,
Diagrama just i simbiosi, l’onada.