Bes de mel (”I’m calling you…”)
Bes de mel al ritme del vent,
El que dius encara no entenc,
El que et dic no és del tot cert,
No entenc la meva mirada cega,
No entenc tants dies sense treva,
Ahir vaig tenir l’hora bruixa als llavis,
Em deies, mentre t’abraçava, la tarda,
Me la nombraves i no podia acaronar-te,
Masses dies sense tenir-te ni imaginar-te,
Masses tardes a les portes de l’innombrable,
Masses poques cartes damunt la taula,
Vaig tancar la porta i vaig cridar-te,
Semblava que em miraves,
Vaig callar, fent el poema ras,
Curt, sense saber callar,
No sé si erets tu,
Bes de mel i una carta,
Fugissera i radiant,
Bes de brillant diamant,
Llavis plens d’essència de kharma,
Un altre dia per tenir-te i acaronar-te,
La tarda no em dirà com poder besar-te,
Hem quedo amb el vers breu i la matinada,
Qui sap si els somnis arriben al no nombrar-te,
Mai diré el teu nom per por a no poder acariciar-lo,
Per por al no trobar-te, al buscar-te sense besar-te,
Faré d’aquest el poema més breu després de tot,
Només quedarà el bes de mel per qui vulgui robar-lo,
Entrarem en negociacions, això de l’amor admet tràmits,
És com una pura transacció de líquids i de mirades,
Potser només un altre negoci per la vida donada,
Una forma d’excitació i transacció, falsa passió,
Bes de mel i poema d’amor humit,
Tendre delit, extrem conquerit,
Vers proper i llaminer,
Bes de tendresa,
Ulls de nit,
Bruns i humits,
Poema breu,
És el teu,
Seu,
Dóna’m els llavis,
Dóna’m el somni,
Bes de mel i son,
Tendresa brillant
Els teus ulls bruns,
Moriré abans de dormir,
Un cop més, per després,
Ara ho deixaré,
Mai ho faré,
Bes de mel,
Encanteri fet extrem,
Deixaré d’escriure’t,
Obsessiva sessió neutre,
Neurosi acabada per morir.
Prou!!! L’amor i la tendresa són molt més que tot això, la memòria hem falla, deu ser la calor…
(o pitjor que això)
Diga’m que res és així, per la terra que ens va parir!
(Breu introducció al poema d’amor – fricció)
“I’m calling you…” -Bagdad Café-