¨¨¨¨*suposicions*¨¨¨¨
Supòsits en els que els pòsits són purs,
Supòsits on la matèria no s’accelera,
Ni s’apaga, ni s’encén, suposicions,
Posició frontal i oposició dels marges,
De nit les llunes dolces són més alades,
Suposem que suposar és un verb cansat,
Suposaré que suposes les superposicions,
Que d’alguna manera som allà on érem,
Meres marines a la mar i la salina viva,
Adquisicions adquirides per la mel allimonada,
D’alguna manera els versos són besos adquirits,
Són el pergamí antic i la manualitat donada d’alta,
Suposem que no hi ha reixes ni barreres, prou murs,
Estigmes de trigonometries mètriques i esotèriques,
Estratagemes de gemmes policromades al buit,
D’alteració de la bellesa i pànic al cor creixent,
De la mare i fada eterna, del teu cos somrient,
Del sol ponent i la ponència deixada anar,
Somrient-li al vent i a la ventada, com tu,
Potser després tot serà original, ara és tard,
I de tantes terres tortes he après a estimar-te,
D’alguna manera no hauria de ser com suposo,
Suposem que les suposicions són adquirides,
Que no hi ha pas sense passa ni passa sense pam,
Mapa sense muntanyes o dreceres, mapa sense tu,
Qui sap si de tant en tant, pam a pam, ho acotem,
Les mateixes ganes de sentir-te i observar-te,
La mateixa droga pura que hem dones amb els llavis,
Sense tocar-nos, senzills i muts, miratge de vent i aire,
Entre les aigües amagades aprendrem a ser més bonics,
Potser més savis i rics, més plens i oberts, més alegres,
Potser després de tot és on volíem arribar, ho suposaré,
I després de tot ets l’ombra estimada, la bellesa preuada,
Ingènua forma de llavis humits i estèrils, d’ulls closos,
Dolça melodia de nit i de dia, potser ens atrevirem,
Navegant sense aigua ni vent, mirades voladores,
Senzill traç de nostàlgia i melangia, somrís de dona muda,
Encanteri fet senyal i esguard de guardes a les graderies,
La victòria és segura i no calen antidisturbis, massa porcs,
Masses ganes de provocar i, suposaré, són per les llibertats,
Per esvair-ho tot en un tres i no res, en un fer i refer, a pals,
I sí, suposem que no són provocadors i no a la manifestació,
De la política al futbol i de l’actualitat a l’antiguitat, segles,
Mercenaris i legionaris, arbre geològic de terres adormides,
De piràmide sense límits ni marges, triangles sense vèrtexs,
Suposicions i passem a les accions, hi ha masses barracons,
Masses possessions, massa riqueses sense contrapartides,
Masses partides de cartes i poca il·lusió, estomacs plens,
Migdiada de luxe a les portes d’un futurisme proper,
A les darreries del darrer sol s’hi posen les llunes,
Potser de pensar i d’escriure sempre en sabré,
Qui sap si no serveixo i serveixen els servents,
Els qui, de closca a closca, de pam a pam,
Passen les instantànies del temps objectiu,
Darrere les càmeres algú dirà: “Va, tallem”;
I potser serà l’hora, i potser serà el moment,
De fet les alegries es compten com a penes,
No s’hi hauria de posar tant poc entusiasme,
D’alguna manera mai varem saber dir-nos res,
Érem com faroles a banda i banda dels carrers,
Ensumàvem el perill com asteriscs les lletres,
Les més petites, els objectius de les roges formes,
El capitalisme desenfrenat i el fre a les galeries,
Les darreres graderies serien mots a les idees,
I no hem sabria prou ple, de nit només moriré,
Com cada dia, com cada jo, com cada tu, durs,
I no entendre’m de la mediocritat ni els medis,
I no entendrem de tants crits com histèries,
En sèrie naixeran noves fornades de nens,
Cavalcaran pels mateixos carrers i dreceres,
Reinventant el futur i cada ensenya, cada lloc,
Collarem els colls més enllà de la muntanya,
Naixerem quan pensem que no ens queda vida,
Només morirem quan ho suposem, a cada pas,
I si suposar és anivellar, si de fet és preveure,
Si no és més que un exercici de forma psíquica,
Suposarem, anirem més enllà del vent i l’aigua,
Volarem lliures pels cels de la fosca trobada,
Enlluernarem les llunes sense llum ni marges,
Serà com un anar i un tornar pels temes antics,
Pels mateixos lloc i la mateixa calma, més a prop,
Senzillament, sense versar ni rimar, sense besar,
Famèlics i secs navegants de les passions extremes,
Extremarem les proclames i proclamarem els clams,
Clamarem per calmar la vesprada abans no morirem,
Suposem i doncs, suposarem, posarem el punt, moriré.